Sabadell apareix en el mapa de les capitals del món per on passa la gira La CarreteraTour del porto-riqueny Pedro Capó, una estrella de la música llatina que acumula gairebé 9 milions d’oients mensuals a Spotify. És l’artífex d’èxits planetaris com Calma: potser no ho saps, però és probable que l’hagis taral·lejat algun dels últims sis estius. L’amfiteatre del Parc Catalunya l’espera el 13 de juny amb expectatives altes en el que serà el primer concert organitzat pel CE Sabadell, en el marc de l’Observa.
A l’àlbum ‘La carretera’ (2025) explores experiències molt personals. Sense allunyar-te dels sentiments universals, és clar.
Sí, és un disc d’introspecció en les vivències dels meus últims dos anys. Parlo de situacions personals, però sempre buscant els denominadors comuns de l’experiència humana, aquesta dinàmica de mirall i reflex. Crec que el que jo travesso ho senten o ho viuen també altres persones en les seves realitats particulars. Parlo d’un divorci, del comiat de la casa del meu fill gran, que ja li toca volar del niu, començar la universitat i emprendre la vida adulta. Parlo de l’aprenentatge de viure: caminar, caure, aixecar-se...
De fet, defenses que és el teu treball més honest.
Sí, per les vivències que he tingut, per l’etapa en què em trobo i per la maduresa personal i com a compositor. Ha estat una oportunitat per a vulnerabilitzar-me, tot i que aquests temes incòmodes són difícils de visitar durant el procés creatiu. Però considero que, com a comentarista de la vida, que al final del dia és la meva feina, és important abordar aquests temes i normalitzar-los. Portar-los a la taula i fer-los presents.
Com has treballat sonorament l’àlbum per reforçar els missatges?
Vaig anar a Nashville, Tennessee, per treballar una mica més la cruesa de la música des d’un punt de vista visceral. Vam portar nous músics a l’estudi i ho vam gravar tot alhora, evitant entrar massa en els elements de programació electrònica, tot i que també m’encanten, com es pot veure en el disc anterior, La Neta. Però aquest àlbum té la intenció particular de ser molt cru, molt en directe.
L’electrònica és el centre de gairebé tota la música que es produeix. En aquesta carretera, vas en direcció contrària.
Totalment, però he tingut la fortuna de trobar sempre espais en la via principal. Crec que part de l’èxit de la connexió rau en l’honestedat i l’autenticitat a l’hora de crear, més enllà de pensar en què està funcionant a gran escala. Crec que, quan alguna cosa vibra molt fort, sempre hi ha un espai on pot funcionar des del costat oposat.
La música llatina està en un moment de gran popularitat. Com veus el gènere?
Això és importantíssim, és bonic que tinguem l’atenció del món. Sempre hem tingut els quirats musicals per estar en aquesta posició. També crec que té molt a veure amb la manera com consumim música. Abans, per escoltar una cançó en espanyol a Alemanya, calia portar un casset, un LP o un CD. Avui dia comptem amb les plataformes digitals. Qualsevol persona al món pot triar directament el que vol escoltar. La gent està gravitant de manera natural cap a la música llatina. Tenim grans exponents, amb grans ritmes que ja són universals.
Com ha evolucionat la teva carrera des de Calma? I quina relació hi mantens?
Va ser una bonica celebració rebre aquest regal a la meva vida quan tenia 39 anys. Inesperadament em va portar a viatjar pel món presentant la meva música. I des d’aleshores he viscut un procés de depuració. Al principi vaig sentir una certa obligació de fer alguna cosa semblant, però després hi ha un procés de destil·lar tot això i tornar a l’essència. Agradablement, ara continua acompanyant-me i sent una cançó emblemàtica de la meva carrera en el món, mentre tinc la sort que la gent continua oberta a les meves propostes, per més diferents que siguin. Així que continuo creant sense cap pressió.
Què és el millor i el pitjor que t’ha passat com a artista?
El millor és conèixer el món i rebre l’afecte de la gent. El pitjor, de vegades estar lluny de la meva família, dels meus fills. És com un tauler d’escacs inusual, una carrera atípica, però igualment preciosa.
T’has convertit en una mena d’ambaixador arlequinat de la música.
Serà la meva primera vegada a la ciutat. Celebrarem l’ascens a Primera Federació del Sabadell amb tots els aficionats, amb l’equip, amb tota la ciutat. Serà una nit màgica, ho donarem tot. I que bonic que projectes com els concerts siguin part del club. Demostren l’ambició que tenen, m’agrada molt aquest esperit.
