Pep Sala (Sau): “El Carles estaria content que la gent el recordés amb tanta estima”

Les cançons de Sau han resistit el pas del temps, les tendències musicals i fins i tot la mort del seu cantant, Carles Sabater. A Sabadell, on van ser pregoners de la Festa Major de 1995, se'ls espera amb ganes: es van esgotar ràpidament les entrades per l'espectacle Concert de pel·lícula. Pep Sala (veu i guitarra), estarà acompanyat de Jonathan Argüelles (veu), Fredrik Strand (veu), Pep Sánchez (baix), Xarli Oliver (bateria), Aurelio Morata (guitarra) i Ramon Altimir (teclats).

Per què aquesta gira està tenint tant èxit? És nostàlgia?

Ve gent dels 30 als 60 anys, però també hi ha molts joves que han descobert Sau després de la mort del Carles i que mai l’havien pogut veure en directe. Crec que el secret és que la gent continua sentint les cançons com a seves.

Com feu encaixar l’essència de Carles Sabater en aquests concerts?

L’espectacle gira al voltant d’una gran pantalla de 10 metres on es projecten imatges d’arxiu i material creat expressament per a nosaltres relacionat amb la pel·lícula sobre la història de Sau. En algunes cançons també hi apareix el Carles, a qui s'honora. A Sabadell crec que sortiran imatges del concert que hi vam fer el 1995. És una experiència molt emotiva.

Com és actuar amb l'antiga banda?

Quan miro al meu voltant a l’escenari i veig els companys que vam començar a assajar a Vilanova de Sau l’any 1987, amb qui he compartit tantes experiències, sento que no són només músics, sinó part de la meva família. Hem viscut moltes situacions bones, dolentes, de tots els colors... Estic superorgullós d'ells i satisfet.

La sensació és que Sau viu una nova onada de popularitat després de l'emissió del documental de Carles Sabater [No espereu res de mi] i de l'anunci de la pel·lícula.

La veritat és que no sé exactament per què passa. Però Sau mai ha desaparegut del tot. Les emissores han continuat programant les nostres cançons i molts artistes les han versionat. El llegat del Carles és molt fort i les cançons continuen connectant amb la gent. Molts artistes no han deixat de versionar Sau: Tren de mitja nit, Boig per tu, Envia'm un àngel... Mai s'ha aturat això.

Com recordes el pregó i el concert de Festa Major de 1995?

Va ser molt divertit. Vam cantar Love me tender durant el pregó i després havíem d’arribar al Parc Catalunya per actuar. Ningú havia calculat que la ciutat estava completament col·lapsada i vam quedar atrapats. Vam haver d’anar amb un cotxe de la policia municipal amb la sirena posada per poder arribar a temps. Ho recordo amb molt afecte perquè hi havia una quantitat enorme de gent cantant les nostres cançons.

Fa més de vint anys que col·labores amb Andi Sabadell. En què consisteix aquesta relació?

Amb Joan Capdevila vam crear la Fundació Sau, que té tres objectius: preservar el llegat del grup, ajudar la música catalana i treballar la relació entre música i salut mental. Dins d’aquest àmbit col·laboro des de fa molts anys amb Els cracs d’Andi. He estat cantant del seu grup i és una experiència extraordinària. Tant ells com els professionals que hi treballen són gent meravellosa.

I un altre nexe d'unió més amb Sabadell: Flashy Ice Cream us va versionar el Boig per tu.

Em va semblar fantàstic. És una altra generació i un altre llenguatge musical, però qualsevol artista que decideixi versionar una cançó teva et fa sentir afortunat i agraït. Amb la quantitat immensa de música que existeix, que algú triï una cançó teva és un honor.

Aprofitant que parlem d'una nova generació, com veus l'estat actual de la música catalana?

Quan nosaltres vam començar, fins i tot a Catalunya Ràdio ens preguntaven per què cantàvem en català. Crec que la nostra generació, amb Sopa de Cabra, l'Adrià Puntí, Els Pets, Sangtraït, Lax’n’Busto o Gossos, vam aconseguir que aquesta pregunta no ens la fessin mai més. Ara hi ha artistes de tots els estils cantant en català, i això és molt positiu per a la llengua, que és un tresor molt feble i fràgil que hem de preservar. Hi ha bandes fantàstiques de tots els estils.

Per què creus que Boig per tu continua sent una cançó tan versionada i universal? L'han versionat l'Aitana i la Shakira, també.

Ningú sap exactament per què una cançó funciona. De forma oficial s'han publicat més de 115 o 120 versions en una desena de llengües: japonès, romanès, anglès, francès, italià... És una cosa que simplement passa i que hem tingut la sort de viure.

Ha estat emocionalment difícil preparar aquests concerts?

El més difícil van ser els primers assajos, quan tornàvem a cantar escoltant la veu del Carles. Feia molts anys que no ho fèiem. El cervell i el cor reaccionaven de manera molt intensa. La gent ens diu que salta, balla canta, aplaudeix, s'emociona, plora i riu. Encara ara hi ha moments del concert que ens emocionen profundament. Però això és bo, perquè vol dir que el trobem a faltar i que continua molt present.

Has pogut veure material de la pel·lícula sobre Sau que s’estrenarà al novembre?

He llegit el guió i he vist alguns fragments. Té moments emocionants i també molt divertits, perquè la nostra història també ho és. Em reconec perfectament en el que hi veig reflectit.

En canvi, vas ser crític amb el documental anterior sobre el Carles Sabater.

Sempre em pregunto què pensaria el Carles del que es fa sobre ell. En el cas de la pel·lícula, estic convençut que n’estaria encantadíssim. L'únic problema seria que ell voldria ser protagonista, però li encantaria. Crec que tot l’equip l’ha fet amb molt de respecte i molta estima.

I què creus que pensaria Carles Sabater d’aquesta gira?

Estic convençut que estaria content de veure que, després de 27 anys, la gent el continua recordant amb tanta estima. Nosaltres intentem fer-ho amb el màxim respecte, sense caure en la nostàlgia fàcil, i crec que això li agradaria.