El passat divendres 6 de juny, el Teatre La Faràndula va acollir un concert que va traçar un pont entre dues èpoques daurades de la música orquestral: des del refinat romanticisme cinematogràfic d’Erich Wolfgang Korngold fins a la grandiloqüència inconfusible de John Williams. La proposta de la Simfònica del Vallès, amb la concertino Heidi Hatch com a solista i sota la direcció d’Andrés Salado, va ser un encert de programació, que va saber combinar emoció, espectacularitat i profund coneixement musical.
Les peces musicals d’Erich Wolfgang Korngold són reconegudes pels experts i els més melòmans, però quan menciones el seu nom entre amics o coneguts és gairebé desconegut i no genera el rebombori de John Williams, per exemple. Korngold va ser un destacat compositor i director d’orquestra austrohongarès i un dels pioners de les bandes sonores de Hollywood. Referent de Williams amb les seves fanfàrries, i potser, molt més que això... Proveu a escoltar la seva peça King's Row (Suite), on gairebé es poden identificar tots els elements característics del so Williams. El seu Concert per a violí, interpretat per Heidi Hatch amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica del Vallès i sota la direcció d’Andrés Salado, és un molt bon exemple d’aquest estil tan popular i romàntic que més tard perfeccionaria el geni innegable de John Williams.
El concert va comptar amb la presentació i intervencions del reconegut actor de doblatge Luis Posada, veu habitual de Jim Carrey, John Cusack, Owen Wilson, Leonardo DiCaprio, Adrien Brody i Johnny Depp, entre molts altres. Posadas va servir com a fil conductor i nexe entre públic i orquestra.
Per la seva banda, Heidi Hatch, sense lluïments excessius, va presentar una interpretació precisa, emotiva i molt ben equilibrada. Portant-ho a un símil futbolístic, no va fer regats innecessaris, sinó les accions més adequades en cada moment. Poc seguit, el públic va gaudir de les melodies que Max Steiner va escriure per la genial Casablanca. On Posadas va interpretar per moments al protagonista, Rick (Humphrey Bogart) amb algunes de les icòniques frases del personatge: "Sempre ens quedarà París..." o "Toca-la un altre cop, Sam".
Tot i això, el punt àlgid del concert va arribar amb la interpretació del tema principal de Psicosi d’Alfred Hitchcock, amb música de Bernard Herrmann. On la projecció de diversos fotogrames de l'assasí que interpreta Anthony Perkins va potenciaar encara més la sensació de malestar i terror que genera Herrmann amb la seva banda sonora.
La clausura va arribar amb el Main Theme de Star Wars, una peça que va aixecar entusiasme entre el públic i va servir per tancar el cercle obert amb King’s Row de Korngold. Una nit que va establir ponts entre dues èpoques i dos llenguatges musicals, una reconciliació sonora gràcies al’Orquestra Simfònica del Vallès.
