El Teatre Sant Vicenç hissarà la bandera amb un pedaç a l’ull, un vaixell solcant l’escenari i un crit: a l’abordatge! Pirates del Carib, dirigida per Àlex Castell, del 27 de setembre al 9 de novembre, serà el tret de sortida d’una temporada per a tots els públics que sumarà cinc representacions a la Sala Gran i dues de petit format, al Vestíbul. Un any més, la històrica entitat de la Creu Alta combinarà grans clàssics i noves propostes creatives no només pels espectadors de sempre, els incondicionals, sinó amb l’ambició d’arribar a tota la ciutat.
“Després de 107 anys, podem estar molt satisfets de mantenir l’empenta i la força de ser aquí presentant temporades com aquesta”, expressava satisfet el president de l'entitat, Jaume Pont. Pujaran a l’escenari unes 500 persones, que en total oferiran unes 70 representacions amb l'ajuda d'un incansable exèrcit de tècnics voluntaris. Serà una temporada d'estrena, amb una cinquantena de focus LED nous i millores al Vestíbul,
“Acció, aventura i moments còmics”, a més d’una lluita d’espases grupal impactant, és el que ha promès en la presentació de temproada el director de Pirates del Carib, Àlex Castell, qui ha afegit que serà per a tots els públics. "És un projecte amb molta transversalitat generacional, amb moltes famílies implicades i actors de la totes les edats", ha afegit, a més de posar de relleu els figurants com a "motor" d'aquesta obra de gran format. Hi sonarà L'himne dels pirates, d'Anna Aparicio i Toni Ten.
La temporada continuarà amb la comèdia dramàtica Nadal a cals Cupiello, un text d’Eduardo Filipo dirigit per Jordi Brunet (del 25 de desembre al 25 de gener), qui n’ha destacat l’ambivalència d'ironia i profunditat. Ha revelat que es mantindrà l’essència napolitana dels anys 30, però amb un toc contemporani, i que reflectirà les "tensions, les contradiccions i les esperances" que travessen totes les famílies.
Encara en època nadalenca, seria un daltabaix si algun dia fallessin: Els Pastorets (del 20 de desembre al 25 de gener), en aquesta ocasió dirigits per Toni Ten i coordinats per Marc Mendoza. Atenent a la demanda, s’han ampliat de 10 a 12 les funcions. Com a gran novetat, es contractarà el servei d'una empresa per fer volar alguns personatges en escena.
Una altra direcció de molt nivell, en aquest cas d’Adrià Aguilera, pianista i compositor professional. Dirigirà el musical inèdit de gran format Des de dins (del 22 de febrer al 12 d’abril), basat en Inside Out, però ubicat a Sabadell i amb música i coreografies pròpies. El missatge, tal com ha apuntat Marcel Castillejo, de l'equip de direcció, és el mateix: convivim amb tota mena d'emocions, són intrínseques a nosaltres, i ens hem de permetre estar tristos o angoixats a vegades per ser feliços."La Berta viurà un gir radical de vida, res serà com abans i s'haurà d'acostumar a nous costums i companys". Els espectadors viatjaran a l'interior de la protagonista per veure escenes plenes de fantasia i color que reproduiran els seus sentiments. Hi ha una vuitantena de persones implicades.
A la Sala Gran, tancarà temporada Arsènic per compassió (del 9 al 31 de maig), la comèdia extreta de la pel·lícula de Frank Capra estrenada el 1944. La dirigiran Amàlia Lorente i Esteve Pou, qui ha destacat que és “una comèdia negra amb molt de suc”. L'obra ens demostrarà que les aparences enganyen i ens convidarà a reflexioanr sobre la bondat i la família.
El Vestíbul acollirà L’honor de les estrelles (del 7 al 23 de novembre), sota direcció d’Antoni Garcia. “L’adulteri és el punt de partida”, ha assegurat Esperança Vegas, de l'equip de l'obra, qui ha matisat que, tot i que succeeix en un espai petit, hi haurà moviment escènic. A partir de l'engany, se succeiran la venjança i la justícia.
I, per tancar la temporada, Un obús al cor (del 10 al 19 d’abril), una peça dirigida per Albert Mitjans intensa i poètica sobre la identitat i el dol. “La idea és sacsejar amb força els sentiments. Són temes durs, però estarà narrada d'una manera molt bonica. Creiem que arribarà molt”, ha dit. La funció, que inclourà un violoncel, estarà ubicada en "una escenografia sòbria, però simbòlica i que parlarà per si sola", ha conclòs.
