La gent de teatre de Sabadell va oferir un acte d’estima a la gran Teresa Cunillé per celebrar el seu centenari, dilluns al vespre al Saló del Teatre Principal. Des de fa anys viu a Barcelona, per això aquest va ser un dels retorns més bonics a casa de “l’actriu plena de mediterraneïtat” que sabia fer tots els papers de l’auca “amb veu clara i sonora i esperit lluminós”– tal com descrivia un perfil recuperat de la revista Quadern que va llegir per arrencar l’acte l’actor Jep Barceló. “El teatre li dona vida i ella dona vida al teatre”, deia el text.
Amb més d’un centenar de produccions, Cunillé és una de les actrius que més obres ha estrenat al Teatre Romea, tal com es va encarregar de recordar el periodista Marc Sabater, conductor de l’homenatge. Però sempre ha quedat clar: “Tot va començar a Sabadell”.
Així ho va demostrar l’escriptor i historiador Jaume Barberà, qui va dedicar a Cunillé un dels capítols del llibre Descobrint Sabadell. Va agafar el torn de paraula al Principal per rebobinar fins als inicis de l’actriu, “nascuda en un ambient de teatre i sarsuela”. El seu pare, Jaume Cunillé, havia actuat com a tenor als teatres Colón i Esbarjo, abans de fer-ho a l’escenari del Rubión. Un curtmetratge documental del programa Únics, de TVE, va acabar de situar la carrera de l’actriu, destacada per la “perseverança, el talent i la passió”. Va conèixer l’amor de la seva vida, Domènec Vilarrassa, en un taller de teatre escolar on es representava El Soldado de San Marcial. Més tard, fundarien una companyia.
Tenia 7 anys quan va pronunciar la seva primera frase a dalt d’un escenari – “la meva mare m’ha dit que em doni 100 grams”– i va acomiadar la carrera amb El Jardí abandonat, de Santiago Rusiñol, quan en tenia 83. La seva vida ha estat també la de milers de personatges que va omplir de veritat perquè el públic gaudís.
El Saló del Teatre Principal era ple de gens de teatre de Sabadell. Hi havia l’actor Jordi Boixaderas, qui va elogiar l’actriu : “Ja l’heu vista, és una mel. Se sabia el paper des del primer dia. Era una gran companya. I amb tot el recorregut que té, és senzilla”, va comentar quan li van acostar el microfon perquè expliqués la seva experiència amb ella. Santi Ricart hi va coincidir el 1992: “Treballar amb la Teresa és un gust. Per la seva professionalitat, perquè des del primer moment se sabia el paper –va tornar a recalcar–, per tot. La miraves, hi parlaves, i era el personatge”, va dir. També va prendre la paraula el crític teatral sabadellenc Oriol Puigtaulé, qui la va descobrir a L’hort dels cirerers, d’Anton Txékhov, al Teatre del Sol, el 1991. “Una sabadellenca i europea”, va dir-ne, fent èmfasi en aire fresc que va suposar als anys 50.
Precisament, el saló era ple d’actors i tècnics que van treballar en aquesta obra al Teatre del Sol. Fins i tot, el presentador de l’acte era aleshores a la cabina de tècnic. Fanny Bulló en va ser directora: “Pujar a l’escenari és un acte de creació de vida”, va dir, per tot seguit destacar la “generositat” de Cunillé. L’actriu Montse Vidal va llegir un fragment d’aquella obra que va retornar l’actriu a la ciutat que la va inspirar per dedicar-se al teatre.
L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés atorgar-li un ram de flors, davant d’amics, admiradors i familiars. Cunillé va prendre el torn de paraula per agrair el reconeixement.
