Ramón Rodríguez –The New Raemon– necessita un parell de notes per activar la memòria muscular. Busca la lletra emmagatzemada en algun racó del cervell. I aleshores, sí, rescata aquella cançó que feia anys que no tocava. "Una vegada he publicat els discos, no els torno a escoltar. Aleshores, recuperar una cançó del subconscient és un viatge curiós. Alguna vegada, sobretot amb temes de Madee, m'he preguntat: 'Soc jo el de la cançó?' Però després del primer acord, surt sola".
És un exercici que ha hagut de fer per als concerts de la gira del seu 20è aniversari, com el de divendres a la sala Vade Música, programat dins del cicle de directes del 150è aniversari d'Estrella Damm. Hi presentarà temes d'alguns discos de la seva carrera en solitari, com Los archivos de Garfunkel, Ocurrimos lejos, Nuevos bosques, Postales de invierno...
L'aniversari és una ocasió per fer balanç. "Estic molt content del lloc on soc, de tot el camí que he recorregut. Em sento còmode amb les meves coses i el meu públic. Em veig com un cantautor, sense xou, ni pirotècnia, ni èpica. M'agrada fer cançons boniques, acabar el concert i parlar de tu a tu amb qui sigui, com algú normal", explica. I afegeix: "Alguna oferta grossa vaig rebutjar d'alguna discogràfica, cap allà el 2010. Però no me'n penedeixo. Fa 20 anys que em puc dedicar a fer música".
Sobre les seves cançons, comenta: "Intento practicar la poesia, tot i que no em considero poeta. No ho sé descriure d'una altra manera". Musicalment, apunta cap a referents com Simon and Garfunkel, Paul Simon, Red House Painters... "M'agrada molt el folk de principis dels 60", apunta.
No ha estat mai a Sabadell, o això sospita. "Em sona que potser una vegada, però com que no ho recordo, és com si hi actués per primera vegada", riu. "Em fa il·lusió", afegeix. Especialment, perquè en el mateix cicle de concerts dels 150 anys d'Estrella Damm coincideix amb Mourn, el grup de rock de les seves filles, Jazz i Leila Rodríguez.
