Vita, l’artista que canta sobre les muses mitològiques sense renunciar a l' "autotune"

Ser artista emergent cada vegada és més complicat. “Actualment, molta gent pot fer una cançó, el repte és que la gent l’escolti”. Amb aquesta frase, Noelia Torres, que es presenta artísticament com a VITA, resumeix una generació d’artistes que lluiten des de l’habitació per obrir-se pas en el panorama musical. La jove sabadellenca és cantant, compositora i productora. Formada en teatre musical i producció musical, VITA acaba de llançar l'àlbum debut MYTHOS, un projecte conceptual inspirat en muses de la mitologia grega.

A casa seva, la música sempre ha estat un llenguatge comú. "El meu pare produeix, la meva mare canta i el meu germà toca la bateria. Sempre he viscut envoltada de música”. No obstant això, el punt d’inflexió va arribar gràcies a la seva millor amiga, Soroa, també artista emergent. L’artista assenyala que “la vaig veure traient música amb la mateixa edat i recursos que jo, i això em va donar l’impuls que necessitava per atrevir-me a publicar les meves cançons”.  En aquell moment va néixer la idea de fer un projecte sòlid. El seu primer àlbum està inspirat en el poemari Donde viven las musas de Marianela dos Santos, un llibre de nou capítols, cadascun dedicat a una musa mitològica. “Des de l’inici del projecte, tenia clar que volia fer un àlbum conceptual amb un fil conductor i amb lletres narratives. Vaig fer una recerca en profunditat sobre els mites i els poemes del llibre per poder fer una cançó sobre cada musa”, explica VITA. El resultat és un viatge, en què cada cançó té una història pròpia. “Vull que la gent connecti amb la musa de cada cançó i alhora s’hi identifiqui, perquè darrere dels mites també hi ha experiències personals”, resumeix l'artista.

Pel que fa al so, l'evolució de la compositora ha estat significativa. Va començar escrivint balades al piano, però, quan es va marcar l’objectiu de llançar un projecte, va decidir experimentar amb nous sons, barrejant gèneres com el pop o el flamenc amb ritmes urbans, sense renunciar a la seva essència melòdica. “No em vaig sentir obligada, però sí una mica condicionada a adaptar-me al que sona avui. Ara forma part del meu so i m’encanta el que faig”, admet. Aquesta obertura de gèneres l’ha portat a explorar recursos com l’autotune, i a jugar amb harmonies i capes vocals com a elements creatius. Per ella, aquests recursos no són artificis, sinó eines creatives, defensa que “la gent hauria d’obrir la ment i entendre l’autotune com un efecte artístic. Rosalía l’utilitza i té una tècnica vocal increïble”. Les seves referències són artistes que aposten per la llibertat creativa, entre elles es troben Violeta Hódar i Belén Aguilera. “Ara mateix m’estic permetent experimentar al màxim amb la meva creativitat. Estic descobrint què m’identifica com a artista i això m’encanta. Amb un micròfon i un ordinador tothom pot fer música, llavors, la meva prioritat sempre és transmetre alguna cosa i que una cançó sigui més que una cançó”, remarca VITA.

El talent i esforç són importants, però no ho és tot per fer-se lloc a la indústria, la cantant ho sap bé, s’ha topat de cara amb totes les dificultats de ser artista emergent quan treballava en MYTHOS. “Fer un disc són ganes i il·lusió, però, també és invertir diners i dedicar temps. Suposa una càrrega emocional molt forta”, confessa. El seu repte més gran és l’autopromoció i confirma que “és esgotador convèncer la gent que t’escolti. A mi el que m’agrada és crear, no vendre’m constantment a les xarxes”. Tot i això, afirma que gaudeix de tot el procés creatiu amb les parts positives i negatives. A més, l’artista reconeix que la promoció a xarxes és imprescindible per ser escoltada. “Quan hi dediques temps, es nota. Aquesta setmana he estat molt activa amb la promoció i s’ha vist en les reproduccions. Ara mateix, TikTok i Instagram són essencials per fer-te lloc a la indústria musical”, explica VITA. Al llarg del procés ha après a veure les xarxes com aliades i assumeix que formen part del joc.