Wagner arribarà per primera vegada en 43 anys a la Faràndula. Ho farà a bord d’un vaixell fantasma, el de L’holandès errant, la producció que estrena la Fundació Òpera a Catalunya a Sabadell divendres amb entrades exhaurides i que es representarà també el 30 de novembre i el 2 de desembre. Després passarà per Reus, el Palau de la Música Catalana i Vic, sota direcció musical de Josep Planells Schiaffino. La direcció artística d’aquesta producció és de Jordi Torrents.
No només és novetat la representació d’una obra del compositor alemany, sinó també la innovadora i ambiciosa direcció escènica de l’artista visual Emilio López, que debuta en el cicle operístic. Per primera vegada, es portaran videoprojeccions al teatre sabadellenc per una òpera. L’escenografia, sense reinterpretar ni treure de context l’obra, crearà una atmosfera visual llegendària i mística per potenciar la força simbòlica de l’òpera. “Com que és una llegenda, emfatitzo moments onírics i poètics amb ambients i textures. Hi he donat una estètica Tim Burton. Les imatges projectades reforçaran l’estat anímic dels personatges i contextualitzaran la música”, explica l’escenògraf. Algunes de les imatges han estat creades amb intel·ligència artificial. “Però s’ha d’anar amb compte, no pot semblar un videojoc”. Emilio López ha utilitzat recentment l’audiovisual a Anna Boleno, a l’òpera d’Oviedo. La crítica va valorar que les videoprojeccions “creaven evocadors quadres en moviment”.
“Em sento connectada”
En aquesta producció hi haurà algunes noves veus en el cicle operístic, combinades amb altres conegudes. El repartiment estarà encapçalat per José Antonio López (L’holandès), Maribel Ortega (Senta), Sava Vemić (Daland) i José Ansaldi (Erik). Completaran l’elenc de solistes Elisabeth Gillming (Mary) i Jorge Juan Morata (Steuermann).
D’Ortega ja en coneixem el talent en el cicle per haver representat òperes com Turandot, Norma, Il trovatore i Tosca. Està encantada per l’oportunitat. “El magnetisme de Wagner és fascinant, és un regal. Aquest paperàs a Sabadell és un privilegi i un honor, tot i que és exigent, ja que demana resistència vocal i física, control de la veu i del fraseig i és en alemany”, explica la soprano internacional, més acostumada a repertori en italià. “L’òpera ens parla del destí, la redempció i el poder transformador de l’amor. És un imant per mi”.
Ortega se sent “profundament connectada” amb la Senta a través del seu idealisme, la determinació i la recerca constant del sentit de la vida. “És una protagonista que representa la puresa de sentiments i ideals i té molta determinació. Tot i que el món no la comprèn, es guia per la seva intuïció per redimir la seva ànima”, explica.
A més de la Simfònica, dirigida per Andrés Salado, i el Cor d’Amics de l’Òpera, s’hi afegirà el Cor Bruckner Barcelona.
