Quan era petit, perquè no tingués por dels senglars que rondaven a prop dels camins de casa, el seu pare els posava noms simpàtics. “No tinguis por del Xixo, home, que no et farà res!”. Aquella anècdota, anys després, va esdevenir el marc simbòlic del primer quadre de l’artista Xavier Torrent Borrás, ‘Vito’, un jove de 29 anys que fa vida entre Matadepera, Terrassa i Sabadell.
Fustes, ferros, vinils, taps... Xavier Torrent hi afegeix pintura per evocar el mar, la lluna, velers, un bosc encantat i també escenes quotidianes. Un camió de repartiment nocturn, una bicicleta, un grafiter al metro, un dia de feina... En algunes de les obres s’hi pot interpretar el seu món interior. Té mil recursos a l’hora d’evocar la seva creativitat a través de superfícies i materials. La particularitat de l’art de Xavier Torrent és que gairebé només utilitza material reciclat. “Cada quadre té un significat”, especifica mentre els mostra.
El terme que millor defineix els seus quadres és el d’art brut, explica Torrent. Va ser encunyat per primera vegada pel francès Jean Dubuffet per definir “obres creades al marge dels circuits artístics convencionals”. L’expressió completament lliure, intuïtiva, espontànea, singular i personal forma part de l’essència de l’art brut. Les tècniques pròpies d’aquest corrent es posen en pràctica sovint a tallers ocupacionals i centres socials. En el cas de Torrent, la vocació artística se li va despertar durant la seva etapa formativa en un centre d’educació especial de Terrassa.
Els primers anys creatius de Torrent estan marcats per “composicions més simples, pel que fa a dibuixos i colors”, especialment amb pintura a l’oli. A partir d’aquesta base, va començar a “experimentar” amb elements incrustats i esprais de pintura. També hi va haver “una fase més obscura, dominada per tonalitats fosques, especialment el negre”. En els darrers anys, ha evolucionat cap a una “etapa orgànica amb què es connecta amb l’entorn natural i en capta les formes, les textures i els colors”. Fins i tot, alguns dels quadres de l’artista sabadellenc inclouen “motius vegetals”.
Un dia, Xavier Torrent va trobar una caixa amb una cinquantena de vinils al costat d’un contenidor d’escombraries. “Com que el meu pare és col·leccionista, els vaig arreplegar per si li interessaven. Però no estaven en bon estat, tenien fang i no tenien portada... Un dia em vaig inspirar i vaig començar a utilitzar-los com a suport principal per a les meves obres”, comenta l’artista, que ja ha exposat en una obra col·lectiva a Matadepera i, també, des de juliol fins a desembre a la taverna N º10, un restaurant de Còrdova del Grup Cabezas & Carmona.
Abans de la pulsió creativa, hi va haver l’afició pel bricolatge i, en general, per “qualsevol feina manual que impliqui arreglar coses”, diu l’artista. Hi contribueix la seva mirada: “Soc una persona observadora i em faig imatges mentals que després trasllado a l’art, que m’ajuda a desconnectar i a estar tranquil”, explica. Quan li neix aquest instint artístic, es posa música i crea a la seva cabanya plena d’eines, el seu estimat taller.
