400 papers pel soterrament

La setmana passada els membres de la Plataforma Soterrament FGC ARA varen comparèixer a la Comissió de Territori del Parlament per tal de fer evidents els arguments que avalen la prolongació del soterrament fins al Castell de Can Feu. Són d’aquelles coses que paga la pena viure en directe per tal d’interpretar acuradament el que diuen i no diuen els il·lustres representants de la sobirania popular dins i fora de la sala de reunions. Primer de tot va ser el torn del representant de la Plataforma, Isidre Soler, que va argumentar amb tota mena de detalls el procés tècnic i social que els ha portat al punt on avui es troba el projecte de perllongació del soterrament fins a Can Feu: pendents dels papers del Departament de Territori i Sostenibilitat. Després es varen succeir les intervencions dels representants dels grups parlamentaris de Ciudadanos, PSC, Catalunya Sí que es Pot, PP, CUP i Junts pel Sí. Tots ells varen proclamar ple suport a la proposta de la Plataforma sabadellenca amb l’objectiu d’eliminar la barrera que avui separa el barri de Can Feu amb el de Gràcia. Es va verificar que hi havia consens tècnic entre la Generalitat, Ajuntament i Plataforma sobre el projecte, que s’havia reduït el pressupost fins a 20’7 milions d’euros i que el Govern ja havia adjudicat la redacció del projecte constructiu del soterrament fins al Passeig de Can Feu (Clau: TF-09408.A). Aparentment tot sembla embastat, però el tema de les virolles i els papers no acaben de quadrar. El Departament de Territori i Sostenibilitat es resisteix a pagar aquesta obra des de fa anys, malgrat hauria de fer-ho. I per què? Per saldar el deute històric d’inversions de la Generalitat durant els primers 20 anys d’Ajuntaments democràtics. Per decència davant de la proposta inicial i continuista del Govern català de pretendre pagar la inversió a partir d’unes suposades plusvàlues urbanístiques irrealitzables i de dubtosa legalitat. Per l’obligatorietat de reduir l’impacte ambiental de l’actual projecte que preveu no soterrar entre la Rambla Ibèria i el Passeig de Can Feu. Les infraestructures estan al servei de les persones i no pas al contrari. No és admissible que en el procés de perllongament del FGC a Sabadell es finalitzi sense enderrocar el mur que separa dos veïnats. Què són 20’7 milions d’euros en el context d’una obra pública d’una vida més que centenària? Les paraules del representant de Junts pel Sí, el vallesà Marc Sanglas, eren reveladores. Apuntava a propers pressupostos per dotar aquesta inversió sense negar l’opció del 2016. És a dir, enguany potser no serà possible, però més endavant, un cop hi hagi el projecte constructiu finalitzat, es podrà plantejar. Tothom sap que si les obres de perllongament fins a Can Feu no es fan ara, ja no es realitzaran. L’estratègia d’en Ricard Font, secretari de Territori i Mobilitat, és alentir els tràmits administratius i la paperassa per tal que no sigui possible fer-se. Ara bé, sempre hi ha l’opció de dotar aquesta inversió dins de l’actual pressupost de perllongament. De fet, en el nou soterrament fins a Can Feu s’eximeix l’impacte ambiental ja que es considera una modificació de l’actual projecte. Si realment és una modificació també es podria fer una ampliació del pressupost. Què farà Territori i Sostenibilitat? Hi haurà projecte constructiu aprovat abans dels pressupostos de la Generalitat del 2016? En aquest joc d’incerteses és quan la política s’ha d’exercir. Més enllà de les paraules amables de l’actual alcalde de Sabadell al President de la Generalitat, es requereix obstinació. S’haurien d’aturar les obres per negociar amb més fermesa davant de la Generalitat? Què hauria fet l’alcalde Farrés? (@manelcunill) “No és admissible que en el procés de perllongament del FGC a Sabadell es finalitzi sense enderrocar el mur que separa dos veïnats”