[Albert Solé és periodista i director del D.S.]
A l’estiu a quina hora acostumeu a dinar? A les 13 hores o més aviat cap a les 15 h? Si a Catalunya –i Espanya– funcionar amb horaris europeus encara sembla una utopia, imagineu-vos quan arriba l’estiu que tot es relaxa encara més. Jo aquest agost vaig estar una setmana a la platja seguint el noble art del
ritme caribeny –que de caribeny no en té res–, és a dir; esmorzar a quarts d’onze, baixar a la platja a quarts d’una –a la pitjor hora, ho sé–, dinar a quarts de quatre –o les quatre–, migdiada a quarts de sis, piscina a quarts de set, sopar a quarts d’onze, i anar a dormir a quarts de dues. Fabian [Mohedano], disculpa’m.
És cert que és un gust relaxar-se a l’estiu d’aquesta manera perquè vol dir que et treus la cotilla del dia a dia, però si hi penses fredament, és una autèntica pèrdua de temps. Més d’una setmana així i tens la sensació d’haver malgastat les vacances. Al nostre voltant hi havia famílies de turistes estrangers que també estaven de vacances, també estaven relaxats, però feien els àpats a les hores
normals, i sense cap estrès. Per què ho fem, per tant, els catalans-espanyols això a l’estiu, en especial en vacances a la platja?
Hi he intentat pensar posteriorment i no n’he tret cap conclusió clara. Una hipòtesi és potser que ens agrada anar a dormir tard quan no ens hem de llevar d’hora –tot i que durant l’any ja anem a dormir més tard del que tocaria quan sí que ens hem de llevar d’hora–. Si anem a dormir cap a les dues, difícilment ens despertarem molt abans de les deu i, per tant, ja comencem el dia malament. A les 10 h és quan hauríem de baixar a la platja –i tornar-ne a les 13 h– per evitar les hores de més insolació, però just quan nosaltres comencem a parar la taula per esmorzar és quan veiem els francesos i belgues que comencen a desfilar amb les tovalloles i el para-sol cap a la platja.
Per contra, una setmana més tard vaig anar a la muntanya en unes vacances organitzades amb activitats per a pares i fills. I aquí anàvem a toc de pito. A les 10 h ja havíem d’estar esmorzats i vestits perquè començava la primera activitat; a les 16 h ja havíem d’haver dinat i recollit perquè començava la de tarda; i a les 21.30 h havíem d’arribar al joc de nit amb el sopar engolit. Sí, més estrès, cert, però els dies se’m van fer més llargs, vaig fer un munt de coses, i vaig tenir la mateixa sensació de fer vacances que quan et deixes endur pel
ritme caribeny. Fabián, l’any que ve et faré més cas.
