Marxeu de vacances?

[Per Arnau Bonada, Economista, president de la Xarxa Onion i vicepresident segon del CIESC] El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat ha publicat recentment la segona onada del Baròmetre d’Opinió Política. Segons l’informe, un 48% de la població creu que la situació econòmica de Catalunya és dolenta o molt dolenta, per un 34% que la qualifica de bona o molt bona. Si afegim una certa perspectiva històrica, l’any 2007 un 56% opinava positivament i només un 21% negativament a la mateixa pregunta. Una tendència preocupant que evidencia la percepció de pèrdua de poder adquisitiu que hem viscut en aquests darrers temps. Al mateix estudi, enguany també s’ha preguntat als enquestats si tenen previst marxar de vacances durant l’estiu. La resposta varia molt en funció de l’edat. Si ens centrem en la franja d’entre 25 i 49 anys, prop d’un 40% de la població respon que no. Resulta una paradoxa cruel constatar que, en un país que aposta pel turisme com un dels principals motors econòmics, bona part de la població no pot marxar de vacances. Com a curiositat, les respostes estan segmentades en funció del partit polític votat en les darreres eleccions autonòmiques. En aquests termes, els votants de la CUP i de Comuns-Sumar són els que més marxen de vacances, mentre que els de Vox els que menys. Aquí que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions, que en el darrer article de la temporada no voldria ferir susceptibilitats. A la primera volta de les eleccions legislatives franceses, les quals sembla que hem oblidat molt ràpidament, la principal motivació de vot (59%) va ser la pèrdua de poder adquisitiu. Quan, malgrat treballar a jornada completa, les despeses corrents consumeixen la pràctica totalitat de la renda disponible i no existeix capacitat d’estalvi (o de permetre’s alguna alegria) es genera descontentament i frustració. Un estat d’ànim idoni per escoltar solucions populistes i per identificar falsos enemics. En aquest context, i amb tot el que ens ha ensenyat el procés, no és d’estranyar que el percentatge de població satisfeta o molt satisfeta amb el nostre sistema democràtic, segons el BOP, hagi passat d’un 51% el 2007 a l’actual 29%. Viure en una societat en què el 71% de les persones estan poc o gens satisfetes amb la nostra democràcia és inquietant i convida a una reflexió profunda. Bé, us desitjo unes bones vacances, a aquells que en pugueu fer...