Astorat. Així vaig quedar diumenge passat quan passejava pel centre de Sabadell. No parava de veure passar famílies amb infants molts petits. Caminant, agafats de la mà dels pares, a collibè o dins dels cotxets. Però n’hi havia moltíssim. Vaig mirar el rellotge i encara em vaig sorprendre més. Eren quarts de nou del vespre. I la meva reacció com a pare que ja ha passat per aquesta etapa va ser pensar que aquests nens havien d’arribar encara a casa, banyar-se i sopar. A quina hora anirien a dormir? De fet, l’endemà havien d’anar a l’escola o, pitjor, a la guarderia. Amb el pensament tradicional, era un escàndol. El culpable de tota aquesta revolució en els processos familiars té un nom i com diu l’himne del Barça “el sap tothom”. Es diu Llaminer. Tota aquesta gent havien vist com es descobria la primera finestra del calendari d’advent que hi ha a l’Ajuntament de Sabadell.
El dia 1 va ser el soldadet, de fet. Després d’aquesta cita ineludible si tens fills, les famílies havien fet cua per poder veure el personatge nadalenc més conegut a la ciutat, la comarca i podríem ja que arreu. Aprofitant, la sortida de diumenge a la tarda, molts d’ells feien una primera visita a la fira de Sant Llúcia i era necessari al pessebre. Abans de marxar cap a casa, una ‘selfie’ davant de l’arbre de Nadal amb les llums al darrere i els estels que s’han afegit enguany. Tot un ritual. Però encara més. Si no n’havies tingut prou amb veure el Llaminer, podies anar a la botiga amb tot el seu marxandatge. Espectacular aparador al carrer de Gràcia. Hi ha de tot. Bidons tèrmics, bosses, llibretes, colors per pintar, jocs, samarretes de tota mena i colors, gorros de llana i peluixos. Bé, els peluixos s’havien exhaurit ja el primer dia. La imatge del Llaminer ja és tan famosa que el podíem considerar com el principal ambaixador sabadellenc. En definitiva, estem davant un vendaval comercial que està bé aprofitar, però que fa pinta que en algun moment o altre esclatarà. Sabadell ha trobat la fórmula del Nadal. Una estratègia que moltes ciutats estan buscant i no l’han trobat.
I ara, copien allò que està triomfant aquí. A Sabadell, aquest èxit va arribar de manera gairebé inesperada. Però ha connectat amb el públic infantil. No només el Llaminer com a personatge, sinó l’espectacle ‘Somriu al Nadal’. Durant els últims anys, s’està traient rèdit de forma coherent i intel·ligent a la programació nadalenca, que atreu molts visitants de fora de la ciutat. Això sí, esperem que no s’acabi convertint en una mena de parc temàtic, que faci perdre l’essència inicial de l’espectacle. L’èxit no està renyit a pensar de quina manera es pot renovar tot amb una transició que sigui imperceptible.
