Impostos per a uns bons serveis públics
No ho dubtem: els impostos són imprescindibles per mantenir uns serveis públics de qualitat. Pagar-los és, doncs, una obligació ineludible.
El nostre estat del benestar estava dissenyat per a una societat de base industrial (guanys destinats a sous i impostos, bàsicament). I la realitat actual és que la gran riquesa generada per les plataformes digitals globals (el que Genís Roca etiqueta de “feudalisme digital”) ni tributa ni crea gaires llocs de treball en el nostre entorn.
Tanmateix, això no és cap obstacle perquè la desfasada arquitectura fiscal d’aquí continuï imposant sistemes de control estricte que afecten la resta de la població. I això que l’Estat espanyol de vegades s’escapa d’aplicar directives europees com la que exoneraria els autònoms de pagar l’IVA fins que no arribessin als 80.000 euros.
En aquest terreny de joc tan descompensat, incentivar l’existència dels autònoms i petites empreses hauria de ser, doncs, fonamental per la seva capacitat de generar negoci i riquesa que repercuteix en tothom. Cal tenir en compte que el sector privat aquí sols representa un 38%. La resta són servidors públics, classes passives i pensionistes. I d’aquest 38% sols un 8% són autònoms, i d’aquest 8% sols un 1% té treballadors a càrrec seu.
Nova normativa per als autònoms
Els darrers mesos, l’Estat, però, ha tirat endavant una sèrie de canvis legislatius adreçats als autònoms que, a més d’una càrrega impositiva més elevada en IRPF i Seguretat Social, comportaven la implantació del VERI*FACTU, el nou sistema de facturació a què s’havien d’adaptar, entre l’1 de gener i l’1 de juliol del 2026, els autònoms i les persones físiques que desenvolupen activitats econòmiques. Per sort, la pressió ha fet que el Govern central n’hagi ajornat la posada en funcionament un any fins al gener del 2027.
El VERI*FACTU és un esglaó més de la burocràcia espanyola, aquesta màquina administrativa que ha estat qualificada d’”esotèrica” pel Tribunal Suprem mateix.
Segons dades oficials (ministeris, cambres de comerç...), la sobreregulació i la burocràcia (en forma de tràmits redundants, encavalcaments normatius o demores administratives) fa perdre entre 30 i 70.000 milions d’euros anuals a les empreses i a les famílies. És així de clar: l’augment de productivitat és incompatible amb la burocràcia.
VERI*FACTU s’afegirà a la gestió de paperassa que ja han de fer els autònoms sovint a través d’un gestor administratiu (cost entre 100-200 euros mensuals de més) que els ajuda a portar els comptes si facturen més de 14.000 euros anuals.
Burocràcia arreu
Gestors administratius són el que necessiten també tots els que sol·liciten el tràmit d’algun tipus de bonificació per haver adquirit un vehicle elèctric (o híbrid) o hagin instal·lat punts de recàrrega elèctrica o bé plaques solars. Totes aquestes persones (a qui Europa obliga l’Estat a premiar-los amb incentius econòmics) es troben davant unes administracions, les espanyoles (i aquí hi incloem també la Generalitat i els ajuntaments), burocràticament encarcarades. En comptes d’estar al servei del ciutadà (i per tant de presumir-ne la bona fe), en nom de la seguretat jurídica et fan passar un autèntic viacrucis. Amb paperassa del tot innecessària perquè o bé ja la té l’Administració mateixa o bé no cal presentar en el moment inicial del tràmit (ja te la demanaran, si escau, un cop concedit l’ajut o la bonificació).
Ho deixo sols apuntat. Però seria una dada a tenir molt en compte –i que ens aportaria molta llum– saber quants milions d’euros s’han deixat d’atorgar per la complexitat d’aquest tràmit.
Ens hi ajuda la tecnologia?
Cal avançar cap una altra distribució equitativa de l’esforç fiscal i, al mateix temps, eliminar directament bona part de la lògica burocràtica imperant. Però això comporta repensar el sistema fiscal i normatiu de dalt a baix. I amb el sistema de facturació espanyol, el VERI*FACTU, i els laberíntics tràmits digitals que hi ha arreu la qüestió es complica en gran manera.
La tecnologia, més que una càrrega a l’hora de tributar i tramitar, hauria de ser la solució als problemes dels autònoms, empreses i ciutadania. Amb l’ajut (o no) de governs i administracions, tothom ens hi hauríem de basar en tot el que fem (anàlisi, producció, gestió, transacció, comunicació...). I és llavors quan deixaria de ser una càrrega i faríem un gran salt en tots els àmbits!