Ha acabat la Setmana del Llibre de SBD amb autors i autores convidades, recitals, xerrades (la de servidora de vostès sobre pressió estètica, un èxit, per cert), en què s’han conegut les novetats editorials i ha servit per mostrar el talent que hi ha a la nostra ciutat, però també per denunciar la precarietat del món de la cultura. La mateixa setmana en què s’ha conegut que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat la creació la beca literària Narrar Barcelona, que inclou tres mesos de residència a la ciutat per a escriptores/s llatinoamericanes amb un pressupost de 80.000 € per cobrir allotjament, manutenció, despeses i drets d’edició. L’Ajuntament diu que l’objectiu és reforçar els vincles culturals i literaris entre Barcelona i Amèrica Llatina, i aprofitar històrics lligams i crear una obra inèdita que reflecteixi la mirada de fora sobre la ciutat (com si necessitessin donar-se a conèixer més!).
En un moment de drama lingüístic, de retrocés del català al carrer i a les escoles, no entenc com es poden gastar pressupost cultural per escriure sobre una ciutat que és ja ben coneguda per a tothom i que pateix els problemes del turisme mal planificat.
Les autores sabem de sobres que escriure no és precisament amb què fas la fortuna, actualment només es fa per prestigi, perquè quan has restat tots els percentatges que s’emporten les editorials, les distribuïdores i les llibreries per un text original que has escrit tu, la xifra és irrisòria! I tot això sense cap mena de manutenció, ni allotjament pagat ni despeses costejades. Absolutament tot el drama d’escriure, de buscar les hores per fer-ho, de perdre les de la família, de gastar les de no dormir... totes aquestes hores no me les ha pagat l’alcaldessa de la meva ciutat, sinó que han sigut en detriment de la meva unitat familiar i dels meus rebuts d’autònoma. Per això demano que en nom de la cultura no tot s’hi val i que s’inverteixin els diners en altres coses molt més útils com la nostra setmana del llibre de Sabadell.