Aquest article va dirigit a aquells que estan cansats de llegir notícies bestials com les declaracions que dia rere dia fa Isabel Díaz Ayuso. Ja no sé distingir entre una intervenció d’Ayuso feta amb IA d’un detractor seu de les que fa ella mateixa. Avui, però, parlarem d’altres coses més importants.
Per fi he entès i us volia comunicar –aquest diari és també un autèntic servei públic– per què et diuen que et posis del cinturó de seguretat quan vas en avió. Sembla bastant obvi que en cas que l’avió s’estavelli portar o no cinturó de seguretat és irrellevant. No passa el mateix amb els cotxes, que salven vides. A més, als avions ni es molesten a posar airbags. Llavors, per què et fan lligar? Els avions van a una velocitat molt superior a la dels cotxes, i per això el cinturó de seguretat dels avions s’hauria de ser, almenys, com el que fan servir els cotxes de Fórmula 1. Us ho diré sense anestèsia, posar-se el cinturó de seguretat dels avions és una recomanació dels serveis de rescat i dels metges forenses. Així és molt més fàcil saber qui és l’individu trinxat en una catàstrofe aèria. Realment tu no hi guanyes res, però l’Estat estalvia recursos. Van pensar donar-te amb el bitllet d’avió una plaqueta per identificar més ràpidament els cadàvers tal com es fa amb els soldats. Però les companyies aèries van fer lobby a la UE dient que en cas d’una catàstrofe millor fer una fossa comuna i llestos. És més barat.
Però tranquil, si tens ja una edat notable, amb molta joventut acumulada, quan pugis a un avió has de saber el que diu la dita: “De vell enllà no es pot passar”.
Deia l’Eduard Punset que no estava demostrat científicament que ell hagués de morir. Malauradament, el temps el va desmentir. Però hi ha dos individus que potser sí que els va aquesta afirmació “científica”, a la molt sabuda de Jordi Hurtado s’hi afegeix la d’Albert Batlle. Nascut el 1953 va estar als inicis de la creació del PSC, on ja tingué molts càrrecs de jove. El 1983 és regidor a l’Ajuntament de Barcelona i ja no ha parat de tenir responsabilitats. Continua sent regidor fins al 2003. És a dir, cinc mandats consecutius.
A finals de l’any 2003, fou nomenat secretari de Serveis Penitenciaris Rehabilitació i Justícia Juvenil, fins al gener de l’any 2011, amb Artur Mas de president. Des del 2014 fins al 2017, fou director general de la policia, amb Artur Mas de president i després amb Carles Puigdemont. El 2019 torna a ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, fins ara, és a dir, dos mandats més. En total, set mandats de quatre anys i 28 anys de regidor i 72 anys. Deu ser el que té el títol Guinness de regidor més longeu de Catalunya. Primer, com hem dit, amb el PSC, després amb governs del PDeCAT a la Generalitat, després amb governs de Junts i al final torna a ser regidor pel partit Units per Avançar el 2019. És un partit construït amb les restes d’UDC després de la condemna fer finançament il·legal però conservant Ramon Espadaler com a secretari general. Aquest estrany partit fa una aliança sorprenent amb el PSC, que explica el retorn de Batlle a l’Ajuntament de Barcelona. Després de 42 anys amb càrrecs públics, que es convertiran en 44, sembla que es postula per continuar. Totes les altres infinites opcions que la vida et pot donar no el convencen. Hi ha veus que diuen que viu a dins les oficines municipals en una estança secreta. Jo no m’ho crec, però això explica la falta d’empatia de la policia quan la comanda ell pels últims de la fila.