El 1978, en plena Transició, moltes persones de procedències diverses van treballar amb determinació per assegurar la pau i establir una Constitució que garantís drets i llibertats. Polítics de diferents ideologies, juntament amb moviments socials i ciutadans compromesos, van dialogar i van cedir en punts clau per superar tensions i evitar un retorn al conflicte.
El seu esforç col·lectiu va permetre que avui, 6 de desembre del 2025, celebrem el Dia de la Constitució, aprovada democràticament en referèndum fa 45 anys. I si hi ha un element que vull reivindicar especialment és el seu Preàmbul, massa sovint oblidat. És la declaració més clara del nostre compromís col·lectiu amb la justícia, la llibertat, la seguretat i el bé comú, amb independència d’ideologies.
L’imperi de la llei com a consolidació de l’estat de dret. La voluntat de garantir la convivència democràtica dins de la Constitució i de les lleis, en un ordre econòmic i social just, és el vertader pal de paller del nostre país. La convivència entre tots els espanyols, respectant les peculiaritats de cadascú, només és possible si es fonamenta en la llei. Sense llei no hi ha llibertats, i sense llibertats no hi ha democràcia. L’estat de dret, expressió de la voluntat popular, és el marc que compartim i que alguns massa sovint obliden.
Un altre aspecte essencial és el reconeixement de la identitat dels espanyols i dels pobles d’Espanya. Enrique Tierno Galván, en redactar el Preàmbul, va saber reflectir la nostra pluralitat. Per això hi consta la protecció de tots els espanyols i dels seus pobles en l’exercici dels drets humans, en les seves cultures, llengües, tradicions i institucions. Quin orgull que qualsevol català s’hi pugui sentir reconegut, i quina llàstima que alguns insisteixin a presentar una Espanya homogènia que la Constitució no defensa.
La dignitat humana hi apareix com a valor fonamental. De poc serviria un marc legal protector si no tingués com a finalitat última dignificar la vida de les persones. Per això la promoció de la cultura, del progrés i de l’economia han de conduir-nos sempre a una millor qualitat de vida.
El Preàmbul també reivindica la democràcia com a sistema. La nostra democràcia no va sorgir espontàniament fa cinquanta anys: és fruit de l’esforç de moltes persones valentes que van lluitar per un canvi profund. El resultat és una societat democràtica avançada que hem consolidat al llarg de quaranta-cinc anys de vigència constitucional.
Finalment, la Constitució proclama la vocació internacional d’Espanya, la voluntat històrica d’obrir-se al món i de participar en la cooperació entre tots els pobles. La presència activa del nostre país en organismes internacionals ho confirma.
Aquesta és l’Espanya que el Preàmbul dibuixa i que val la pena reivindicar: una Espanya plural, de drets i llibertats, profundament democràtica i amb vocació internacional.
Treballem cada dia per defensar-la.