Passejar pel centre, prendre una cerveseta al Passeig o fins i tot voltar pel parc de Catalunya pot fer-nos pensar que a Sabadell tot va bé. La realitat és ben diferent. A la nostra ciutat trobem famílies sense recursos, o bé que amb recursos afronten una sèrie de problemes que els impedeixen dur una vida “normal”.
Segons les dades de Càritas Sabadell que consten a la memòria del 2024, es van fer 1.084 acollides individuals, que representa més de 4.300 persones beneficiades. Aquestes acollides no consisteixen únicament en una ajuda de caràcter immediat, sinó en un procés per tal de retornar a aquesta persona el grau d’autonomia suficient per participar d’una vida activa en la societat. Estem parlant de programes d’acompanyament, accés a serveis bàsics, formació i orientació laboral. En això es fonamenta la labor de Càritas, en ajudar el pobre. I és que caritas significa amor.
Durant el 2024, Càritas va atendre 49 persones sense llar a la nostra ciutat i, d’altra banda, va gestionar 9 pisos per acollir 15 adults i 19 menors a través del sistema de lloguer social. El rober de Càritas ha servit perquè 1.000 famílies, és a dir, unes 5.300 persones hagin pogut vestir de forma adequada segons l’època de l’any, a més de tenir el servei de la botiga solidària. S’han realitzat 114 acollides laborals, és a dir, han participat en cursos d’orientació laboral i formativa amb la col·laboració d’empreses del sector privat. A més, malauradament, a Sabadell també trobem mares sense recursos que han d’acudir al servei maternoinfantil La Closca: 25 mares i 23 infants. I, per acabar, 91 alumnes han participat en el servei de reforç educatiu.
No oblidem que Càritas també és Església i, en paraules del papa Lleó XIV, aquesta ha de seguir el rumb de l’amor preferencial als pobres. En aquest camí trobem Càritas, els Joves de Sant Josep, la Comunitat de Sant Egidi, les Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa de Calcuta i tantes altres. Totes aquestes entitats ajuden sense presumir, sense donar-se publicitat, de forma silenciosa, prudent i discreta. Només tinc paraules d’agraïment i respecte per a totes les persones voluntàries que han participat i participen en l’ajuda dels més pobres, a les institucions i entitats que donen suport a aquestes iniciatives i, sobretot, a les persones valentes que fan el pas de demanar ajuda.
No obstant això, encara queden persones silencioses que no demanen aquesta ajuda i és responsabilitat nostra animar-les perquè facin el pas necessari. No les hem de deixar soles. Hem de ser actius. Tot i no sentir-les, hem de fer l’esforç d’escoltar les persones del nostre voltant com poden ser els nostres familiars o veïns. Tot i no veure’ls, hem d’obrir els ulls per fixar-nos-hi. Ningú s’ha de sentir sol. Hem de ser generadors d’esperança i agraïment perquè una ciutat no avança si només ens mirem el melic.
Una vegada més: gràcies a totes entitats que esteu al servei dels pobres.