Sabíeu que hi ha una llei espanyola que obliga els establiments d’hostaleria i restauració a oferir aigua de forma gratuïta, de l’aixeta, si la clienta t’ho demana? A part de les teves begudes amb el teu dinar o sopar, pots demanar una gerra, d’aixeta o d’osmosis i no tenen dret a cobrar-te-la. Va molt bé quan hi ha molta canalla a la taula o bé per fer passar la set si ja tens vi o cervesa amb el menjar.
En un restaurant de Sabadell (d’aquests pretensiosos nous que acaben d’obrir) vaig demanar una copa de vi, dos menús de migdia, un refresc i una gerra d’aigua. I em van mirar com si hagués invocat el diable. Vaig avisar que no estava demanant que em fessin els engonals a cera, que estava demanant que si tenien aigua no embotellada de la que ‘per-llei-es-pot-demanar-als-restaurants’. Als Estats Units (que últimament no és exemple de res) és el primer que et serveixen quan t’asseus a taula, sobretot si vas amb criatures.
Així que després de contestar-me tres vegades en castellà i no pillar ni el sarcasme ni els pronoms febles, vaig desistir. No només amb la façana s’aconsegueixen estrelles Michelin, també és l’atenció, l’esforç per entendre la clienta i la disculpa per no estar-ho fent en la llengua del seu país. Que el canvi d’idioma sigui l’excusa barata per arribar a més gent ja no val en temps d’IA. També seguim perfils de moda de països nòrdics i no sabem ni un bri de suec.
Així que en aquest restaurant ja m’hi han vist prou, perquè s’han atrevit a tocar-nos les dues coses que a Catalunya tenim de sobres, però que ens ho roben constantment: l’aigua i la llengua.
I com que Sabadell ha estat pionera en moltes coses, què us sembla si comencem a ser de les primeres ciutats a planificar la gerra sobre la taula del restaurant.