El proper diumenge 4 d’octubre se celebrarà la XLVI edició de la Ronda Vallesana. Per als qui no domineu els nombres romans, és la quaranta-sisena. La Ronda és una caminada popular que se celebra al Vallès, tant Occidental com Oriental, que inclou un component fortament cultural.
No es tracta solament de caminar en un entorn natural, ans també de conèixer els elements culturals que ens trobem al voltant de la ruta. En cada Ronda es dona als participants un llibret amb els elements culturals i la història que hi ha al darrere de cadascun.
Com que és un esdeveniment que ajunta natura i cultura, deveu suposar que els ajuntaments ens reben amb els braços oberts. Així ha estat sempre i la col·laboració ha estat sempre exquisida, amb una excepció: l’any 2024, en què l’Ajuntament de Sant Quirze va decidir que en el seu municipi només hi podien caminar els santquirzencs. Aquell 2024 vàrem haver d’aplicar el Pla B amb Castellar i Sant Llorenç, que ens varen donar totes les facilitats.
Com que en aquests articles també tractem temes de gestió, és interessant apuntar algunes dades del que comporta l’organització d’una Ronda. El procés dura un any. Encara no s’ha fet una Ronda, que ja es comencen a plantejar escenaris per a la propera: quina població, alternatives per fer una caminada curta i una altra de més llarga, per on es passa per demanar els permisos corresponents, suport dels centres excursionistes locals, buscar patrocinadors, etc. Llavors venen les feines d’organitzar-ho tot. Així, s’acaben de preparar les rutes definitives amb els seus tracks, es netegen els camins, es marquen el dia abans i, un cop acabada, es treuen tots els indicadors per deixar-ho com estava.
També s’han de determinar els llocs més rellevants, documentar-se i redactar el llibret, digital avui dia, que es donarà a tots els participants.
Preparar el dia de la Ronda també comporta molta feina per tenir tots els elements a punt: des del menjar que es dona en diversos trams fins a tota la logística del punt de sortida i arribada, punts de control intermedis, etc.
Durant tot l’any hi col·laboren una dotzena de voluntaris per poder-ho organitzar tot. El dia de la Ronda puja fins a una cinquantena: controls, cuines, aprovisionaments, logística, neteja, seguretat, etc. Com veieu, organitzar un esdeveniment d’aquest tipus no és senzill.
Aquest any, després de la Ronda per la Serra de Marina de l’any passat, tornem a prop de Sabadell i es farà a Castellar del Vallès. El tancament d’espais naturals a causa de la pesta porcina ens ha tornat a portar a Castellar i Sentmenat, on sempre ens han donat un suport entusiasta, tant els ajuntaments com el Centre Excursionista de Castellar (https://cecastellar.cat/).
I ara, l’economia. En aquesta edició, veurem una part de la història recent del Vallès Occidental. Potser no ho sabeu, però el Vallès Occidental va ser el principal productor vitícola de Catalunya entre el segle XIX i principis del XX. Ni el Priorat, ni el Penedès: el Vallès. Llavors va venir la fil·loxera i va acabar amb totes les vinyes i el Vallès va anar cap a un altre tipus de producció com ara el tèxtil. Això no obstant, avui dia al Vallès Occidental sorgeixen iniciatives particulars i públiques per recuperar terrenys de vinya. A qui hi vulgui aprofundir, li recomano l’article d’en Jordi Alemany publicat al diari El Punt Avui del 8 de juliol del 2026. Extremadament interessant per conèixer les nostres arrels!
A mitja Ronda, baixant del Puig de la Creu, podreu veure que encara es conserven les feixes on abans tot eren vinyes. Ara, els arbres han ocupat el lloc on abans hi havia ceps. També veureu les cabanes de pedra seca, on s’aixoplugaven els pagesos. En aquest cas, també hem de remarcar l’encomiable feina del Centre Excursionista de Castellar, que s’ha dedicat a conservar, inventariar i restaurar aquestes cabanes com a recordatori del nostre passat recent.
Si us ho voleu passar bé i reviure el passat recent, apunteu-vos-hi! I com deia l’anunci, qui ho prova, repeteix!