Hi ha decisions que expliquen una manera de governar. I el que està passant amb Smatsa i amb el futur dels serveis funeraris de Sabadell ens permet parlar d’una qüestió que va més enllà de dos contractes concrets: com planifica el govern els grans serveis de la ciutat i quin paper vol que tingui l’Ajuntament en la seva gestió. Parlem de serveis essencials, que afecten directament la ciutadania i mouen molts milions d’euros públics. Precisament per això no s’haurien de començar a decidir quan el termini ja està a sobre.
El contracte de neteja i recollida de residus acaba el 2027. Tot i saber-ho des de fa anys, el govern ha arribat al 2026 proposant una pròrroga de tres anys, portada al ple del mes de juliol, just abans del període de vacances, en un moment poc adequat per abordar amb la profunditat necessària una decisió d’aquesta importància. La mateixa documentació municipal explica que ja s’han fet treballs previs per preparar el futur contracte i que el procés podria estar enllestit aproximadament a principis de 2029. Per això costa entendre per què s’opta directament per una pròrroga fins a mitjan 2030.
Però el debat important no és només quant dura la pròrroga, sinó quin model de recollida i gestió dels residus volem per a Sabadell. Des d’ERC hem proposat obrir aquest debat, estudiar diferents models de gestió i analitzar quin paper ha de tenir l’Ajuntament. També vam ser crítics amb la compra de nous vehicles i equips abans de tenir definit el futur model de recollida. En aquest procés, una part de la inversió posterior, d’1,8 milions d’euros, va ser assumida per la concessionària.
L’ordre hauria de ser senzill: primer decidim quin servei volem, després quins recursos necessita i, finalment, com els financem. I més encara quan la ciutadania està pagant més pels residus. Si augmenta l’esforç i sacrifici econòmic dels veïns i veïnes, també és raonable exigir que s’expliqui què millorarà: si reciclarem més, si tindrem barris més nets, si reduirem residus i quin paper tindrà l’Ajuntament en tot plegat.
Amb els serveis funeraris passa una cosa semblant. La concessió actual del tanatori municipal de la ronda d’Orient finalitza el 31 de desembre del 2027, tot i que es pot prorrogar, com a màxim, fins al 25 d’abril del 2034. Per tant, la qüestió no és només què passarà a partir del 2028, sinó quin model funerari públic volem per a les properes dècades i quin paper ha de tenir l’actual equipament municipal. L’Ajuntament ha anunciat un futur tanatori públic al voltant del Cementiri Municipal, però posar en marxa un equipament d’aquestes característiques requereix temps. Cal definir el projecte, el model de gestió, el calendari i com es garantirà la continuïtat del servei.
Una eventual pròrroga de la concessió pot formar part d’aquesta transició, però no pot substituir el debat sobre el futur. I aquí hi ha una qüestió especialment important: la ronda d’Orient ja és un equipament municipal. El que cal garantir és que la finalització de l’actual concessió no comporti un canvi d’ús. Des d’ERC defensem que continuï destinat a la prestació de serveis funeraris públics.
Parlar d’un nou tanatori públic no hauria de significar renunciar a un equipament municipal que la ciutat ja té. Mentrestant, i no és un detall menor, l’empresa que actualment gestiona la concessió està construint un nou tanatori privat al barri de Gràcia, amb la previsió que entri en funcionament a partir de 2028. És una iniciativa empresarial legítima, però això no implica que l’Ajuntament hagi de renunciar a disposar d’una alternativa pública pròpia.
Defensem un servei funerari públic digne, accessible i amb capacitat de garantir preus socials, transparència i control públic. I això exigeix estudiar amb temps quin model de gestió és el més adequat, inclosa la gestió directa municipal, una eventual empresa pública o altres fórmules legalment possibles.
Smatsa i els serveis funeraris són casos diferents, però comparteixen un problema de fons: la falta de planificació. En un cas, arribem al final del contracte parlant d’una pròrroga de tres anys després d’haver compromès milions d’euros sense tenir definit el futur model. En l’altre, coneixem des de fa anys la data de finalització de la concessió i encara cal concretar el model futur, el sistema de gestió i el paper de la ronda d’Orient.
Governar no és només votar pròrrogues quan el calendari obliga. També és anticipar-se, estudiar alternatives abans de comprometre milions d’euros i explicar a la ciutadania quin projecte hi ha darrere de cada decisió i tenir clar per quin model apostem. Els serveis públics no es poden gestionar només mirant el calendari administratiu. S’han de gestionar pensant en la ciutat que volem d’aquí a deu, quinze o vint anys i, el més important, què és el millor per als sabadellencs i les sabadellenques.