Les males relacions han portat Junts a desaparèixer de l’Ajuntament i a refugiar-se en una coalició processista, fora de la realitat política actual. La política té molt d’idees i de projectes, però també de relacions personals. Quan aquestes es trenquen, les sigles, els programes i la lectura de la realitat poden quedar sotmesos a una única prioritat: guanyar la batalla interna. Això sembla haver passat a Junts per Sabadell. El conflicte entre l’executiva de Francesc Baró i el grup municipal de Lluís Matas i Katia Botta ha acabat amb l’expulsió dels dos regidors i la desaparició de Junts del ple. Per primera vegada des de 1979, l’espai convergent queda sense representació a l’Ajuntament.
És cert que Matas i Botta van contribuir a desdibuixar Junts. Van entrar en un govern del PSC que ja tenia majoria absoluta i van avalar pràcticament tots els passos de Marta Farrés. El PSC no els necessitava per governar, però li eren útils per neutralitzar una alternativa i afeblir un adversari. L’operació ha funcionat. Ara bé, una cosa és corregir aquella subordinació al socialisme i una altra substituir-la per una fugida endavant. Per desfer-se de Matas, la direcció ha lliurat la candidatura a Gabriel Fernàndez, antic cap de llista d’ERC, i s’ha integrat a Acció per Sabadell, una suma de Junts, Gent de Sabadell, MESCat i Identitat Sabadellenca.
La fórmula es presenta com a transversal, però costa saber què significa políticament. Hi conviuen la socialdemocràcia, el liberalisme, la tradició convergent i diversos micropartits units sobretot per l’independentisme. En qüestions com la Ronda Nord, defensada per Junts i combatuda per l’espai de Fernàndez, ni tan sols sabem quina posició s’imposarà.
Però el problema és també el moment escollit. L’eix central de la política catalana ja no gira principalment al voltant de la identitat. Avui les preocupacions són l’habitatge, la seguretat, la immigració, els impostos, els serveis públics o les oportunitats econòmiques. Reconstruir un front processista local recorda més el 2017 que el Sabadell de 2027. Acció per Sabadell tampoc es presenta com una opció moderada de centre, social liberal o liberal conservadora, capaç d’oferir una tercera via davant del PSC i els extrems. Es presenta novament com una suma independentista, quan l’independentisme ha deixat d’ordenar tota la política catalana.
I mentre Junts mira enrere, Aliança Catalana mira el buit que deixa. La formació de Sílvia Orriols ja ha designat Joana Berrio com a candidata a l’alcaldia i competirà pel vot independentista, conservador i descontent. Junts no ha sabut respondre al seu creixement i ara li entrega encara més espai. Les males relacions han acabat determinant l’estratègia. Per expulsar dos regidors, Junts ha perdut el grup municipal; per recuperar la identitat, ha diluït el seu perfil; i per practicar una unitat que arriba tard, pot haver facilitat la seva substitució. Potser no estem només davant d’una crisi interna. Potser assistim, senzillament, a un enfonsament.
