Encara cueja l’escàndol de quan es va descobrir que dues Mossos d’Esquadra havien participat infiltrades en una assemblea de mestres en la darrera tongada de vagues d’abans de vacances,
El proppassat dia 22 de setembre, Carles Hernández, cap de la comissaria d’informació dels Mossos d’Esquadra, va comparèixer al Parlament de Catalunya. He quedat de pasta de moniato en sentir les seves declaracions. Carles Hernández sosté que l’assistència d’agents va ser legal i va negar que hi hagués infiltració. Vaja! A més, en comptes de mostrar-se humil i demanar perdó, com va fer la seva consellera, Núria Parlon, es va mostrar altiu. La seva actitud es pot entendre com una desautorització a la consellera. El que és lògic és que aquesta el destituís fulminantment. Segons aquest senyor, en qui deleguem una part de l’exercici de la violència en un estat democràtic, participar d’incògnit en una assemblea de mestres que estan preparant una vaga no constitueix una infiltració, “sinó una tasca operativa per obtenir informació preventiva amb l’objectiu de garantir tots els drets”. Segons aquest senyor, no és infiltració perquè van “entrar sense mentir” a l’assemblea. I que la informació que cercaven tenia un caràcter “operatiu” i “exclusivament preventiu”. També ha afirmat que “la informació és una eina de protecció dels drets”. No, senyor Hernández, la Stasi, policia política de la RDA, no buscava informació per protegir res sinó per impedir els drets humans. Els que utilitzen tants eufemismes en una sola frase es creuen molt més intel·ligents del que realment són i pensen que els que llegim som idiotes. A sobre, ha dit que han arxivat la investigació interna sobre el cas. Quina barra!
Hernández ha admès que la feina es va planificar i executar de manera deficient. No queda clar si és que per a ell no es va executar bé perquè les van enxampar o perquè era immoral. Crec que deu pensar en la primera opció. També ha dit que “es pot estudiar si cal mantenir aquests mètodes o revisar-los.” Senyor Hernández, no es poden mantenir aquests mètodes, per l’amor de Déu. També ha dit que es va fer sense que ho sabessin ni la consellera ni el director general. O sigui que fa el que vol, sense ordre dels jutges, ni dels superiors. Molt bonic.
No em puc creure que això pugui passar a casa nostra. Si hem de fer com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, per què volem els Mossos? Volíem una policia democràtica on aquestes pràctiques ni es plantegessin fer-les. I si es fan, el que ha donat l’ordre ha de dir-ho i acceptar que el facin fora del cos. L’alternativa és exhibir una ordre judicial, però, és clar, no hi haurà cap jutge que s’atreveixi a donar una ordre per espiar ciutadans exercint el dret constitucional de vaga. Potser el Juan Carlos Peinado, el Manuel Marchena sí. No ens desviem.
Es veu que a l’Escola de Policia de Catalunya, lloc on estudien i es formen els Mossos, els dies de classe en què s’explicaven els drets humans universals, el cap d’informació no hi va anar. És una possibilitat. L’altre és que el professor fos Alberto Núñez Feijóo, Santiago Abascal o Sílvia Orriols.
Volíem els Mossos perquè estàvem farts de les policies espanyoles que no volen desterrar de la seva actuació mètodes antidemocràtics. Per exemple, encara no volen que hi hagi un centre de memòria contra la tortura a Via Laietana.
La diferència entre un règim dictatorial i un règim democràtic és que la policia no actua contra els ciutadans que els paguen el sou.