Ana García Molina, economista
Vint-i-tres esdeveniments extrems en només quatre anys i els costos encara són invisibles
La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha elaborat un informe, a iniciativa de l’associació Renovem-nos, amb l’objectiu d’analitzar l’impacte econòmic del canvi climàtic a Catalunya. Aquest treball pretén posar en relleu les dades econòmiques relacionades amb la crisi climàtica per facilitar la presa de decisions, tant en l’àmbit públic com en el privat. Aquest document porta per títol Canvi climàtic: esdeveniments extrems a Catalunya 2020-2024 i informació qualitativa en els costos (informe preliminar)1, i alerta que, entre 2020 i 2024, Catalunya ha patit una onada de fenòmens climàtics extrems que deixen enrere l’etiqueta d’amenaça futura: els efectes ja són aquí, i tenen un cost.
Des de fa anys el canvi climàtic es percebia com un risc a llarg termini, llunyà, gairebé teòric. Però les dades recollides entre 2020 i 2024 a Catalunya deixen clar que el futur climàtic ja ha aterrat. L’informe preliminar identifica fins a 23 esdeveniments climàtics extrems ocorreguts en aquest període, amb conseqüències en expansió sobre l’economia del país.
Les onades de calor, les gotes fredes (danes), les sequeres persistents, els incendis forestals i fins i tot fenòmens atípics com les floracions prematures de les plantes o la regressió de platges són alguns dels episodis que s’han repetit, sovint amb intensitat i freqüència mai vistes. L’impacte és evident: les activitats econòmiques clau del país —com l’agricultura, el turisme o les infraestructures— n’estan patint els efectes de forma directa i preocupant. Ja no es tracta de previsions. El canvi climàtic és un risc econòmic real, actual i accelerat.
- Costos estimats d’esdeveniments climàtics a Catalunya
- Renovem-nos
Costos estimats d’esdeveniments climàtics a Catalunya – Font: Renovem-nos
El document analitza les conseqüències d’episodis com la sequera extrema del 2024, les onades de calor de 2022 i 2023, el temporal Glòria o els diversos incendis de vegetació a les comarques interiors i prelitorals. Cada episodi ha deixat un impacte clar sobre l’economia, encara que difícil de quantificar amb precisió. I és aquí on rau una de les principals mancances detectades: la falta de dades econòmiques oficials sistemàtiques i accessibles.
Tot i la gravetat dels fets, no hi ha cap registre oficial que permeti conèixer de manera clara i estructurada quins han estat els costos directes i indirectes d’aquests fenòmens. Ni a escala global, ni per sectors. Això inclou tant els danys materials com les pèrdues per interrupció de l’activitat, o les despeses associades a la reparació o a la reposició del capital natural.
Aquesta mancança dificulta la resposta institucional i limita la capacitat del país per planificar polítiques eficients i d’adaptació. El canvi climàtic s’ha d’entendre com un risc econòmic de primer ordre. S’ha d’incorporar a la presa de decisions, s’han de reorientar les inversions i cal apostar per una economia més resilient i sostenible.
L’informe convida a canviar de mirada: el canvi climàtic ja no és només una crisi ambiental, sinó un risc econòmic sistèmic. Tal com ja va advertir l’economista Nicholas Stern2 el 2006, el cost d’ignorar aquesta realitat pot arribar fins al 20% del PIB global. I les darreres actualitzacions d’aquest informe auguren que la factura serà encara més elevada si no s’emprèn cap acció immediata. Aquella previsió del 20% cal ajustar-la d’acord amb el context de la realitat ja coneguda.
A Catalunya, els efectes són especialment preocupants per tres motius:
- El territori forma part d’una regió especialment vulnerable, la mediterrània.
- Els sectors econòmics més afectats són essencials: agricultura, ramaderia, turisme, gestió de l’aigua i energia.
- La manca d’indicadors econòmics climàtics impedeix actuar amb la rapidesa i eficiència necessàries.
Una de les propostes de l’informe és la creació d’un observatori públic sobre els costos econòmics del canvi climàtic a Catalunya. Aquest organisme tindria com a funció recollir, monitoritzar i modelitzar la informació sobre:
- L’evolució dels fenòmens climàtics.
- Els costos directes i indirectes que generen.
- L’efectivitat de les mesures adoptades.
- L’elaboració d’escenaris de futur.
Aquest instrument hauria de funcionar com un centre d’intel·ligència climàtica per a la presa de decisions econòmiques i polítiques, i contribuir a una millor planificació, anticipació i resiliència davant d’un escenari climàtic cada cop més exigent. Sense dades, no hi ha resiliència. I sense resiliència, no hi ha sostenibilitat econòmica possible.
Els impactes climàtics ja estan afectant Catalunya, i ho fan amb una intensitat creixent. La falta d’informació econòmica detallada i actualitzada sobre aquests impactes suposa una debilitat estructural del país, que cal resoldre amb urgència.
El canvi climàtic no és una amenaça llunyana: és una crisi present que interpel·la les empreses, les administracions i la ciutadania. No n’hi ha prou d’adaptar-se: cal transformar el model econòmic per sobreviure i prosperar en un clima que canvia més ràpid del que ho fa la política. Tot i que ja hi han algunes eines legislatives que van en aquest sentit, com és el cas de les mesures sobre la descarbonització, però aquests temes els tractarem properament en un altre article.
Canvi climàtic: esdeveniments extrems a Catalunya 2020-2024 i informació qualitativa en els costos ↩