Ara que s’apropa Nadal —o, depenent de per a qui, ja fa dies que es troba entre nosaltres—, podem avançar algun desig per al futur. Em decanto per un que considero un projecte urgent: la transformació de l’N-150 a l’altura de Sabadell.
La nacional 150, carretera de Barcelona o de Terrassa segons el tram, travessa Sabadell de sud a nord i vertebra la ciutat al llarg d’un eix continu que, pel seu traçat i la seva posició estratègica, té una capacitat molt important per impulsar transformació urbana.
L’N-150 ja no és avui una carretera nacional en sentit estricte, però tampoc una avinguda urbana integrada. Ha quedat atrapada en uns llimbs funcionals, impropis d’una ciutat com Sabadell. S’utilitza intensament, és imprescindible en el dia a dia, però només cal començar a caminar-la de punta a punta per reconèixer-ne les carències.
El seu potencial és evident. Podria esdevenir un gran eix nord-sud, un connector amb usos renovats amb Terrassa i amb el territori metropolità i, sobretot, un passeig urbà estructurant, pensat per a vianants, transport públic i mobilitat sostenible. Però per fer-ho possible cal allò que avui no existeix: un projecte integral de ciutat, de sud a nord, que pensi aquesta via com un tot i no com una suma de pedaços.
El deteriorament del ferm va ser durant molts anys un indici del problema, que es va solucionar parcialment. Però la degradació continua present a l’espai urbà que l’envolta: voreres en mal estat, intransitables en alguns punts, absència d’arbrat i manca d’ombra, de mobiliari urbà, cruïlles hostils i una integració difícil amb els barris que travessa. L’N-150 actua, massa sovint, més com un obstacle que com un element de cohesió urbana.
No és només una qüestió de titularitats o de competències administratives. És una qüestió d’iniciativa política. La reforma de l’N-150 s’ha d’impulsar des de l’Ajuntament de Sabadell, però necessàriament en col·laboració amb la Generalitat i l’Estat. I avui, amb una coincidència de colors polítics a totes aquestes administracions, és el moment per iniciar-la. No hi ha excuses competencials ni coartades partidistes. Si no s’actua ara, no serà per manca d’alineació institucional.
Mentrestant, s’han destinat recursos a una pacificació de la Gran Via que difícilment pot funcionar sense la ronda Nord, mentre s’ha deixat degradar un eix que sí que podria assumir un paper estructural i de canvi real dins la ciutat i que, de fet, no depèn d’aquesta via projectada al nord, perquè la seva alternativa sempre ha estat la C-58.
L’N-150 necessita actualitzar-se. Necessita decisió, lideratge i projecte. Convertir-la en un eix humà, verd i ben integrat no és només una qüestió de mobilitat: és una decisió política sobre quina ciutat volem ser. És un d’aquells projectes capaços de transformar Sabadell i crear nous pols territorials i equilibris que poden convertir-se en oportunitats.