Dijous hi va haver el sopar d’empreses que col·laboren amb CIPO. Qui hagi vingut d’un altre planeta ha de saber que CIPO és una cooperativa de Sabadell d’integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, creada fa més de cinquanta anys per un grup de pares i mares preocupats pel futur de les seves criatures. Actualment, compta amb projectes de formació, ocupació, habitatge, inclusió, voluntariat i inserció laboral.
I quan jo vaig arribar a la ciutat, com que va ser una de les primeres entitats que vaig conèixer, es va convertir en la meva mimada especial, i per això no em perdo cap de les ocasions per col·laborar-hi. A la trobada d’ahir amb empreses, institucions i entitats, es va reflexionar sobre com atraure i retenir el talent jove... des del paternalisme, és clar, perquè allà no hi havia gent jove. I sabeu per què? Perquè la discapacitat no interessa, està invisibilitzada en el dia a dia. A la festa d’ahir tampoc hi havia cap influencer, cap tiktoker, cap creadora de contingut d’aquestes que ens bombardegen amb vídeos preocupadissimes pel nostre aspecte físic, per la nostra salut mental, per la nostra pau mental. Tampoc hi va haver cap mena de rebombori a xarxes de totes aquestes persones compromeses amb tot. I sabeu per què? Perquè no interessa, la discapacitat intel·lectual és invisible, encara més que la física: no heu vist mai ni aparadors, ni models, ni editorials de moda, ni les cançons, ni les sèries... a la vida tot passa per una vida sense cap mena de discapacitat. M’hauria agradat veure si, en cas de ser una presentació d’alguna beguda nova, hi hauria hagut l’absència d’aquest tipus de públic dels qui es donen cops al pit en nom de la salut mental.
La discapacitat intel·lectual ha estat invisibilitzada durant anys, amagada darrere de silencis i bona voluntat mal entesa. En els darrers anys, gràcies a la feina de CIPO i de moltes altres organitzacions, fundacions i entitats, se’n parla més i s’acosta a la vida quotidiana de les persones. La discapacitat intel·lectual no ven. I com que no ven, no apareix prou, ni s’hi pensa prou, ni se’n parla prou. Potser el tema central de la reflexió de l’any vinent hauria de ser com implicar-se en la discapacitat a les xarxes. I, sobretot, per què tu encara no col·labores amb CIPO.