El retorn del CES al futbol professional és un orgull per a la ciutat, per a l’afició i per al país. Un ascens treballadíssim des del primer partit de la temporada fins a l’últim, guanyat amb una autoritat incontestable, fruit de la feina magnífica i consistent d’un cos tècnic i d’un equip de jugadors joves i ambiciosos que no acceptaven un futur sense ascens, i també d’una propietat amb un projecte esportiu clar.
Però la intervenció de Diego Fuoli des del balcó de l’Ajuntament durant la celebració de l’ascens –i també la reacció de part dels assistents a la celebració– és vergonyosa i ha tacat definitivament la gesta esportiva, la imatge del club i, de retruc, la de la ciutat. El balcó de l’Ajuntament mereix tota la dignitat i respecte institucional, i el que va passar dissabte és intolerable. El club és responsable del que fan els jugadors en representació de l’entitat i, per tant, és necessari que apliqui mesures disciplinàries immediates a un jugador que no fa honor a la ciutat ni a l’afició.
L’èpica de la victòria esportiva ha quedat soterrada per la derrota en els valors, i això és oposat a les intencions de l’actual propietat del CES. Portar el nom de la ciutat implica una responsabilitat moral i cívica que va molt més enllà del que és purament esportiu i empresarial.
Perquè la narrativa esportiva funcioni i arrossegui de veritat tota la ciutat; perquè el CES no sigui només un club de futbol i sigui de veritat el club de futbol de Sabadell; perquè el club i els jugadors siguin un motiu d’orgull per a la ciutat i un referent per a les famílies, no n’hi ha prou amb guanyar partits: és necessari cultivar i transmetre valors, cultura, arrels, proximitat.
Quan un jugador del CES insulta greument el president del Govern de l’Estat des del balcó de l’Ajuntament de la nostra ciutat, no n’hi ha prou amb una disculpa genèrica, infantil i covarda (“a qui hagi pogut ofendre”) per part del jugador, i ni molt menys n’hi ha prou amb un comunicat de rebuig per part del club, tebi i condescendent, fet a desgana i sense entendre la gravetat dels fets i les seves conseqüències.
El club és una empresa privada i autònoma, però porta (i reivindica) el nom de la ciutat i juga en un camp de titularitat municipal, i per això faria bé de prendre nota de la situació i actuar en conseqüència. D’una banda, ha d’entendre que el futbol professional requereix una gestió professional, esportiva i tècnica, però també de la comunicació. I, d’altra banda, ha d’admetre que no ha fet bé la seva feina de crear i transmetre la cultura i els valors del club als jugadors, i això no fa honor ni al mateix club, ni als seguidors ni a la ciutat. El club ha de prendre mesures i Fuoli no pot seguir sent jugador del Sabadell. El CES, l’afició i la ciutat ho mereixen.