El proppassat dia 11 de juny es van presentar a l’Arxiu Històric de Sabadell tres fotos restaurades, entre elles les dues més antigues de la ciutat de Sabadell. Són dos daguerreotips realitzats per l’estudi de Frank&Wigle i els podem datar al voltant de l’any 1860. Tenen una història.
Quan anava a la universitat, l’any 1985 aproximadament, vaig fer un treball sobre Joan Salas Anton. A partir d’una nota d’Andreu Castells a l’Informe de l’Oposició, el seu fill, Marc Castells, va consultar l’agenda del seu pare i em va donar un nom i una adreça del passeig de Sant Joan de Barcelona. Vaig trucar a tots els timbres de bloc de pisos i un home em va donar la pista d’una adreça de Travessera de Dalt. Allí vaig trobar una persona: Jordi Ibáñez. Tenia documentació de la família Viladot fins al primer terç del segle XIX. La mare de Joan Salas Anton, Rosa Anton, es va casar en segones núpcies amb Tomàs Viladot Rovira. Entre la documentació hi ha el títol de notari de Francesc Viladot, pare de Tomàs, firmat per Fernando VII de quan ho era a Montblanc. Fou el primer notari de l’Estat a Sabadell l’any 1832. S’ha d’entendre com una gran conquesta de l’incipient règim liberal contra les restes de l’Antic Règim. Francesc va ser alcalde de la ciutat el 1836, segurament un dels primers alcaldes progressistes de la història, al qual Castells anomena el primer il·lustrat sabadellenc. Era membre d’una oposició clandestina pertanyent a organitzacions protorepublicanes. El seu fill, Tomàs Viladot, va ser també alcalde accidental al sexenni revolucionari, el primer jutge municipal de la ciutat –també un gran avenç democràtic llargament esperat i que realitza els primers casaments civils– i venerable mestre de la Lògia Osiris de Sabadell. És el pare de totes les esquerres republicanes sabadellenques i a qui va dedicat el mític llibre Sabadell del meu record, de Marià Burguès.
Jordi Ibáñez es va morir d’un atac de cor molt jove. M’havia donat algunes fotocòpies i algunes còpies de fotos, però poca cosa més. Vaig fer tres o quatre intents de treure la documentació de la casa per salvaguardar-lo a l’Arxiu Històric de Sabadell, però la mort sobtada de l’espòs i pare de dues nenes i el dolor que comportà ho feu impossible. He viscut pensant que potser es podria perdre tota la documentació i les fotografies.
Al meu despatx m’ha acompanyat sempre un paper, un foli doblegat pel mig, amb tasques a fer i a sota les tasques impossibles. A dins del plec, una fitxa de cartró antiga amb una adreça i un telèfon, és clar, fix. Només un canvi d’adreça i es perdria per sempre la pista. Periòdicament, quan ja hi havia moltes línies ratllades l’anava canviant, a sota sempre, la família Ibáñez.
Fa un temps amb el suport de l’AHS vam tornar a fer gestions. Ens vam reunir la vídua de Jordi Ibáñez i les dues filles. Han fet donació a la ciutat de totes les fotografies, inclosos els primers daguerreotips sabadellencs, actes notarials i altres documents. Han estat molt generoses amb la ciutat. Jordi Ibáñez n’estaria orgullós. No és gens habitual que aparegui documentació de fa 200 anys. Andreu Castells deia, en un peu de pàgina a la seva monumental obra, que hi ha personatges com Tomàs Viladot que sembla que no deixen rastre. Encara que només sigui en una petita part n’hem recuperat una mica.
Ara s’han restaurat els daguerreotips. 38 anys després, el 6 de juny del 2023, vaig esborrar la nota i he arxivat la fitxa de cartró en un calaix.