El pròxim 9 de maig arriba la festa de presentació de l’Embassa’t a l’Estruch, amb un concert del grup Al·lèrgiques al Pol·len. Un petit avançament que serveix com a primera pista del que vindrà del 15 al 17 de maig: l’Embassa’t.
Una de les grans apostes culturals del país, amb una programació atrevida que sovint s’avança al mainstream. Una oportunitat única de gaudir de grans artistes abans que el preu de les seves entrades es dispari. També, la satisfacció de descobrir bona música abans que es converteixi en tendència. L’oportunitat de poder dir: “Jo hi era”. Com canta James Murphy de LCD Soundsystem, a la seva cançó Losing my edge: "I was there", recordant que va ser on havia de ser i va escoltar els grups que tocava escoltar en el moment precís. Pot semblar pretensiós, però a vegades val la pena ser-ho.
Dir que vas veure Ralphie Choo i Rusowsky compartint l’escenari Yearphone al Parc de Catalunya, molt abans que el segon fes el seu Tiny Desk amb milions d’escoltes. O poder dir que vas ballar el “Coti x Coti” abans de la seva ‘festamajorització’ absoluta. Haver vist en directe Nic Offer, del grup !!!, ballant en pantalons curts sota la pluja. O fins i tot escoltar en primícia la versió de Cala Vento de Pau d’Els Pets. Apoteòsic. I tot a l’Embassa’t.
A tots els festivalers i fans de l’Embassa’t els espera una nova edició en què el festival celebra els seus 18 anys, la majoria d’edat. Allà hi seran Bob Vylan, Cari Cari, La Ludwig Band, Shego, Greta, Dame Area i molts més. La pregunta és: seràs com James Murphy i podràs dir: “Jo hi era”?