En un context d’incertesa política, de confrontació i d’una certa frustració dels ciutadans per la percepció generalitzada que les institucions i “els polítics” no solucionen els seus problemes, el fet que Marta Farrés -tot i no necessitar els vots ni de bon tros- pactés integrar els regidors de Junts al seu govern, fent seves part de les propostes juntaires, ens va semblar una bona notícia i així ho vam dir.
Tant per part del PSC com de Junts, era un exemple de generositat política i de gestió municipal constructiva, de la que posa la ciutat per damunt dels interessos de part. El pacte presentava, sobre el paper, avantatges: limitava els excessos associats a l’exercici d’una majoria absoluta, augmentava la representativitat del govern, posava el focus en la ciutat evitant condicionaments polítics externs, i diluïa la confrontació, que tant afavoreix les opcions més extremistes.
Quan tot just estem a l’equador del mandat, és molt aviat per valorar si la coalició ha obtingut els resultats esperats per uns i altres, però els vents de la política nacional bufen en contra de l’acord de govern, i el proper dimarts els 98 militants de Junts per Sabadell decidiran si Lluís Matas i Katia Botta han de seguir sent membres del govern de la ciutat.
No ho tenen fàcil, els militants juntaires. La desvinculació del govern de la ciutat menys de dos anys després d’entrar-hi -i, per tant, sense poder presentar grans trumfos, ni tampoc greuges rellevants derivats de la relació entre els socis- és una decisió difícil que pot acabar deixant el partit amb menys visibilitat i amb dificultat per explicar-se, quan encara resten dos anys de mandat per endavant. I en un moment, a més, en què la política en positiu sembla cotitzat a l’alça contra la desafecció i els arguments de l’extrema dreta.