Si ja són habituals retards i trens que no passen, la situació viscuda aquestes últimes setmanes supera totes les expectatives. S’ha dit i repetit el que és un consens unànime: són les conseqüències de dècades d’abandonament i inversions nules o que no s’executen en la seva totalitat. Mentrestant, promeses i pluges de milions que mai han arribat.
I les víctimes de tot plegat, les de sempre, milers de persones treballadores, estudiants, jubilades… El caos de Rodalies afecta directament al dia a dia d’una gent que treballa i que vol tenir cura dels seus trampejant com pot amb unes vides cada cop més precàries pels preus de l’habitatge, de la compra o de l’energia. La qüestió de Rodalies és una qüestió de classe. Perquè ja no només no rebem el que mereixem pel nostre treball, si no que Rodalies ataca directament el nostre temps, al temps que podem dedicar-nos a nosaltres i al temps que volem passar amb fills, filles, pares, mares, família extensa, parelles, amistats, veïnes o amb qui sigui que vulguem passar-lo. Així, allarguem jornades de treball de forma inútil o, el que ja és la gota que ha fet vessar el got, posem en risc la nostra integritat per la necessitat de desplaçar-nos.
Davant d’això, els governs de torn, segueixen posant els ous a la cistella de les inversions en carreteres i infraestructures que segueixen fomentant un model de mobilitat caducat, basat en el transport privat, l’asfalt i el combustible fòssil. Si les millonades que es preveuen en projectes com el 4t Cinturó/B40, s’adrecessin al transport públic i al transport ferroviari de mercaderies, la situació seria radicalment diferent. A Sabadell, el govern del PSC, segueix la mateixa línia. Marta Farrés parla de Ronda Nord i d’industrialitzar el riu fent cas omís a les dades que ens diuen que som una de les ciutats més contaminades del país. Però no ens enganyem, l’aposta del PSC no és nova. Sempre han apostat i apostaran per posar el privilegi d’uns pocs per davant del bé comú, a Sabadell, a la Generalitat o a Madrid.
Així doncs, cal un canvi radical de paradigma a tots els nivells. Primerament, cal donar una resposta immediata als retards i aturades dels trens dotant la xarxa d’una flota d’autobusos, assumida des de l’Estat, que pugui activar-se quan hi hagi qualsevol incidència. Una mesura que ha d’anar acompanyada d’un sistema d’informació clara i veraç des de tots els mitjans d’Adif i Renfe. En segon lloc, cal una auditoria independent que revisi i controli la xarxa, prioritzant les zones més crítiques com talussos, murs de contenció o vegetació. En aquesta línia, s’han de revisar i actualitzar el protocols de seguretat tenint en compte la nova realitat meteorològica que es deriva del canvi climàtic. I en tercer lloc, cal un replantejament profund de la gestió del servei posant l’interès de l’usuari al centre de l’acció. Això passa per una millor gestió tant d’Adif com de Renfe, una gestió que l’Estat Espanyol ja ha demostrat que no té cap intenció de millorar ni on no vol posar ni un euro més. En definitiva, cal, doncs, un traspàs real de Rodalies a la Generalitat amb els recursos necessaris per revertir la desinversió i, d’una vegada per totes, poder gestionar des de Catalunya les nostres infraestructures.
Així doncs, ens toca tornar a sortir al carrer i si no ho resolen les administracions, ho haurà d’assumir el poble. El dissabte 07 de febrer, tothom a Barcelona.