La crisi d’accés a l’habitatge només fa que complicar-se. Segons el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’any 2025 va caure tant l’obra nova com la reforma i la rehabilitació, en un moment en què fan falta més habitatge que mai. El col·legi va visar l’any passat la meitat de metres quadrats de superfície que el 2024. Més precisament, el nombre d’habitatges que es van visar l’any passat va ser un 33,7% menys respecte l’any anterior, una baixada que arriba després d’anys de pujades. L’oferta baixa, mentre la demanda no para de créixer. La pressió residencial necessita una resposta urgent, a nivell d’Estat i de Catalunya, que permeti moure sòl disponible, incrementar la iniciativa privada i reduir les traves administratives. Seria convenient posar facilitats tant als constructors, com als promotors i potencials compradors amb deduccions o eliminacions d’impostos que només fan que encarir el preu final de l’habitatge.
El Vallès té vora un milió d’habitatge, amb 70.000 habitants més que fa una dècada. Només l’any passat vam guanyar 10.000 persones a la comarca, molts expulsats de Barcelona i el seu voltant. Sabadell viu una tendència similar. Seria naif i imprudent pensar que això no té una repercussió en el mercat de l’habitatge, cada vegada més tensionat, i en tots els serveis públics (educació, salut, serveis socials) que s’han de dimensionar adequadament. No tenim el país ni la comarca preparades per fer front a la crisi de l’accés de l’habitatge. Demanem mesures a llarg i a mig termini, però sobretot accions a curt termini que serveixin per facilitar la compra i el lloguer d’habitatge.