[Josep Gordi Serrat, doctor en Geografia]
Fa uns mesos vam iniciar una sèrie d’articles sobre la relació entre la naturalesa i la ciutat. El primer presentava el marc conceptual, ja que la millor pràctica és sempre una bona teoria. El segon esmentava exemples de millora de la naturalitat en espais urbans a partir d’exemples de París i Barcelona. En aquesta i darrera entrega parlarem de la necessària sensibilització de la ciutadania.
Fa temps vam fer una fotografia d’un carrer de Màntua (Itàlia) en què la separació entre el carril per a les bicicletes i l’espai per als cotxes era un conjunt de jardineres que a l’estiu presentaven una esplèndida floració. Era una imatge icònica, ja que la separació entre cotxes i bicicletes era contundent i, a la vegada, bonica. Per aquest motiu la vaig compartir a les xarxes socials. Recordo un comentari que criticava el missatge de la imatge i sentenciava que no podem convertir la ciutat en un espai salvatge. Afirmacions similars vaig sentir davant de la iniciativa d’alguns ajuntaments de no arrencar les mal anomenades «males herbes» dels escocells dels arbres o les que apareixien a les esquerdes que hi ha entre els edificis i la vorera. Queda clar que les iniciatives per naturalitzar la ciutat tenen els seus detractors, que viuen la ciutat com el regne de l’artificialitat i la netedat. En conseqüència, cal promoure totes les iniciatives necessàries per sensibilitzar tota la població dels beneficis que representa el verd a l’espai urbà.
En l’indiscutible escenari de canvi climàtic en què vivim, la funció saludable que generen els arbres i les plantes és quelcom que cal potenciar i promoure entre la ciutadania. No es tracta només de plantar més arbres o parterres, sinó que els valors ambientals de tots els espais verds i la seva connexió entre ells i amb els paisatges que envolten l’urbs siguin coneguts i valorats per les persones que viuen o passegen per la ciutat.
Tampoc cal oblidar la funció estètica que generen els arbres, els jardins verticals o els parterres dels parcs urbans. Sempre m’agrada anar a passejar, a principis de juny, pels carrers o places de Barcelona on floreix la xicranda i enlairar la mirada per gaudir de la bellesa de les llargues flors blaves d’aquest arbre. A vegades acabo compartint a les xarxes socials fotografies d’aquest esclat de color. En una ocasió la professora Laura Borràs va escriure el següent comentari respecte a la floració de les xicrandes: «L’adoro i quan floreix canvio les rutes dels carrers de Barcelona per tal de gaudir-les en flor».
Per tant, salut i bellesa són dos conceptes indissociables del verd urbà que cal potenciar entre la ciutadania per poder sentir, a partir de passejades, guiades o no, l’ombreig saludable de les arbredes o els racons vegetals on l’arquitectura i els arbres formen un binomi meravellós, com les tipuanes i la plaça de Sant Felip Neri a Barcelona.
En educació ambiental hi ha un concepte que sempre m’ha agradat: la seducció ambiental. Es tracta de crear o potenciar els espais vegetals de gran bellesa en harmonia amb l’arquitectura urbana per aconseguir que el ciutadà se senti seduït per aquell espai, on la bellesa de les flors o les formes de les capçades dels arbres ens poden transportar a viure interessants experiències sensorials que, de ben segur, afavoriran l’estima i el respecte per tot el verd urbà.
Per tot plegat, les institucions no només han de ser promotores de la millora del verd urbà, sinó també capdavanteres en la creació de propostes de sensibilització, ja sigui creant materials per entendre millor els valors i les funcions de les plantes a la ciutat o promovent passejades, guiades o no, per conèixer els trets distintius de les espècies presents en els carrers i els parcs, o els principals criteris de gestió de l’espai arbrat. També és molt útil dissenyar activitats manuals en què la ciutadania tingui un paper actiu, amb activitats relacionades amb el manteniment dels espais verds. Un bonic exemple de participació ciutadana és la iniciativa «Fiori al centro» que promou l’Ajuntament de Trento (Itàlia). La proposta del 2025 tenia com a eix temàtic «El verd i blau, flors i arbres». Des del gener del 2025 s’han dut a terme set instal·lacions en espais del centre urbà de la ciutat, convertit en espai de vianants on les flors, els arbres i l’aigua són els protagonistes. Es tracta d’iniciatives fetes voluntàriament per persones o associacions i que tenen el suport municipal. Al voltant d’aquests petits jardins efímers es fan cicles de conferències i passejades per a veïns o visitants. Una iniciativa semblant a casa nostra és la de les «Viles florides» que promou la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya i que insta les institucions i els ciutadans a participar-hi a partir de la transformació de petits espais o racons de la ciutat en llocs florits i embellits.
En conclusió, com que a les ciutats cada cop hi viu més població, cal promoure, a partir de totes les iniciatives imaginables, el contacte i la comprensió de les funcions ambientals, saludables i estètiques que tenen les plantes en el medi urbà.
