Els nivells de contaminació a Sabadell van baixar l’any 2025, just abans de la posada en servei de la zona de baixes emissions (ZBE). La presència de diòxid de nitrogen (NO2), el principal indicador de la pol·lució a les ciutats, va caure un 6,4% a l’estació de la Gran Via, situada a l’altura de la carretera de Prats de Lluçanès.
L’NO2 és un gas tòxic que es genera, fonamentalment, a partir del trànsit motoritzat. Cotxes, motos, autobusos i camions l’emeten a través de la combustió dels motors. La concentració registrada a la ciutat va ser de 26,3 micrograms per metre cúbic (μg/m3), el mínim de la sèrie històrica. La baixada va ser encara més gran el desembre, el primer mes amb la ZBE en funcionament. Es van registrar 32 µg/m3, un 8,5% menys que en el mateix mes de l’any anterior.
El motiu no té a veure amb les restriccions, sinó amb la meteorologia, segons els experts consultats pel Diari. Sergi Ventura, investigador de l’ICTA-UAB, apunta a un mes anòmal, en què hi va haver temporals en comptes de dies de sol i fred: van caure 145 litres per metre quadrat a Sabadell, un rècord de precipitacions que no té precedents. És gairebé cinc vegades més que els registres habituals d’aquest mes (26,8 litres per m3).
L’argument val per a tot el 2025, quan la pluviometria va superar la marca dels 800 litres per metre quadrat, molt per sobre de l’habitual. “El temps que fa és crític i marca la diferència. La pluja i el vent afavoreixen el moviment de les partícules. L’anticló fa l’efecte contrari”, explica l’especialista. Tal com passa amb el NO2, un altre enemic invisible de les ciutats, el PM10, ha baixat un 2,5% en un any. Són partícules en suspensió que es generen pels motors dièsel, però també en la construcció, la indústria, les cremes agrícoles i, com a factor extern, les onades de pols sahariana.
El Govern de Sabadell va activar la ZBE per obligació i no per convicció. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, posa en dubte l’eficàcia de les restriccions i aposta per altres mesures, com l’increment de vegetació arreu de la ciutat, especialment en grans eixos i places i parcs, i la pacificació d’entorns escolars. “No crec en les ZBE. És més efectiu plantar arbres i generar espais d’ombra per abaixar la temperatura de la ciutat. Són accions que realment tenen impacte positiu en la qualitat de vida i la salut dels sabadellencs”, apunta l’alcaldessa, que també qüestiona la ubicació de l'estació de mesura de Sabadell: "Posar-la a la Gran Via és com col·locar-la al centre de les rondes de Barcelona".
Dins dels límits de la Unió Europea
Sabadell torna a complir amb els topalls de contaminació de la Unió Europea, però això no vol dir que els nivells de pol·lució siguin idonis, segons els experts. La investigadora especialitzada en qualitat de l’aire i professora de la UB, Mireia Udina, apunta que tant Sabadell com la majoria de les ciutats catalanes superen els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) any rere any. També el 2025.
L’organisme internacional considera que el límit diari de diòxid de nitrogen és de 25 µg/m3. Sabadell va superar aquest llindar 184 dels 365 dies de l’any, segons un estudi del Diari a partir de les dades oficials de la Generalitat. “L’OMS es basa en estudis científics i en els efectes reals de l’aire que respirem, que són molt negatius. La Unió Europea és més permissiva”, defensa Udina.
Una llarga exposició a contaminants pot provocar problemes respiratoris i empitjorar malalties com l’asma i la bronquitis, especialment en col·lectius vulnerables, com la gent gran i els infants. La pol·lució també s’ha relacionat amb les malalties cardiovasculars i el retard en el desenvolupament neuronal dels nens, entre d’altres.
Segona estació en contaminació
Tot i la millora, Sabadell es manté amb una de les pitjors qualitats de l’aire de Catalunya, amb la segona estació amb més NO2, només per darrere de l’Eixample de Barcelona (29,1 µg/m3). En termes comparatius, hi ha més diòxid de nitrogen a la Gran Via sabadellenca que a la Via Augusta o al parc de la Ciutadella, d’acord amb aquest estudi, elaborat amb dades de la Generalitat.
Els registres de Sabadell també superen els de Terrassa (25,1 µg/m3). El municipi veí té un punt de mesura situat a la rambla del Pare Alegre, l’accés al centre i un dels punts amb més trànsit. “Que baixi la contaminació és positiu, però no és gens bo continuar en la franja alta de Catalunya”, constata Udina.
La xarxa d’estacions de l’Ajuntament de Sabadell, repartides en diferents punts de la ciutat, no poden recollir dades de contaminants per un “problema tècnic”. Van deixar d’oferir informació el febrer de 2025. Les últimes dades disponibles apuntaven a l’augment de pol·lució a Cal Balsach, Can Marcet i Centre Cívic de la Creu de Barberà. “No podem ser conformistes. Ens cal les dades del conjunt de sensors de la ciutat per avaluar les causes d’aquesta baixada”, defensa el geògraf i exalcalde de Sabadell, Maties Serracant.
Què s’hi pot fer?
Especialistes i Ajuntament coincideixen que no hi ha una solució miraculosa a la pol·lució. Mentre el consistori defensa actuacions com la plantació d’arbrat, Mireia Udina aposta per incrementar la informació a la població, amb més avisos en llocs de pas com les estacions de tren, i “reduir la mobilitat” en episodis d’alta contaminació. Per la seva banda, Serracant defensa una estratègia de “pal i pastanaga”, amb una ZBE més dura però amb més oferta de transport públic. Una solució que necessitaria anys, o dècades.
