Quan fa un parell d’anys vaig començar a fer xerrades divulgatives sobre la Llei Antifrau, iniciava les sessions preguntant als assistents si algú havia sentit parlar del Verifactu. La resposta era un silenci absolut. Ningú en sabia res. Francament, a mi em resultava força curiós que un canvi legislatiu d’aquest calibre fos tan desconegut, especialment entre una audiència d’empresaris, autònoms i personal de departaments administratius.
Darrerament, ja hi ha alguns assistents que aixequen la mà. Detecto que cada vegada hi ha més interès, més preguntes i més consciència del que suposa aquesta nova etapa. Però el desconeixement en el sector empresarial és encara molt generalitzat, quelcom preocupant si es té en compte que el canvi de paradigma és a la cantonada.
Per als que encara no se n’hagin assabentat, a partir del 2026 caldrà que la gran majoria d’empreses i autònoms emetin les seves factures amb programes informàtics homologats. Aquests programes no permetran eliminar ni modificar les factures i hi afegiran un codi QR per garantir-ne l’autenticitat i la inalterabilitat. A més, en cas d’optar pel sistema Verifactu, els registres de facturació seran enviats en temps real a l’Agència Tributària. Així doncs, Hisenda tindrà un control gairebé absolut sobre la facturació del conjunt de l’economia.
Per a les empreses, en general, aquest canvi entrarà en funcionament el proper 1 de gener, mentre que els autònoms tindran uns mesos més de coll, fins a juliol del 2026. Les sancions per incompliment són molt elevades: fins a 50.000 euros per a cada exercici en què hi hagi irregularitats.
Aquesta nova realitat demana un canvi de mentalitat. En el món dels autònoms i les micropimes hi ha un gran desconeixement del reglament de facturació. Em refereixo a quan s’han d’emetre les factures, com es poden rectificar, quines dades s’hi han d’incloure, què és una factura simplificada... Fins ara, la majoria dels programes informàtics deixaven fer i desfer, a gust del consumidor, i moltes d’aquestes mancances de coneixement quedaven dissimulades. Però amb la nova normativa, això s’haurà acabat. Per tant, no només caldrà informar-se, sinó també formar-se.
Una de les grans preguntes que ens fem els professionals del sector és quin ús farà l’Agència Tributària de la ingent quantitat d’informació que rebrà. Estem parlant de milions de registres al cap de l’any. Després de més de vint anys a l’ofici, la meva particular opinió en aquest sentit és força pessimista. Em sap greu dir-ho, però un té la sensació que Hisenda no actua realment allà on hi ha més frau, sinó que es mou essencialment amb un criteri de cost-benefici. És a dir, utilitza les dades de què disposa per liquidar i sancionar fàcilment, però destina relativament pocs recursos a la investigació i persecució de l’economia submergida.
Per dir-ho en paraules entenedores, en lloc d’esmerçar tants esforços en el control de les factures emeses, el que caldria és perseguir aquells que estan fora dels circuits oficials i que, precisament, no n’emeten.
Si realment es volgués combatre el frau fiscal, el que seria més eficaç és eliminar el paper moneda i que totes les transaccions deixessin un rastre financer comprovable per a l’Administració. Però ni governs d’esquerres ni de dretes han volgut impulsar mai aquesta mesura. Em sembla francament curiós. Només hi puc afegir: la-di-da.