Des que he fet els 45 tot són desgràcies, l’última és que m’apugen la quota de l’assegurança mèdica. Envelleixo i, automàticament, dedueixen que tindré més probabilitats d’utilitzar serveis mèdics i visites diagnòstiques, i per tant preveuen sense haver-me vist en persona que generaré més despeses a l’empresa.
Pressuposar això és una ofensa, ja que no han vist que servidora, amb els anys millora. Mireu, per començar, he adquirit la capacitat de resiliència i l’habilitat per engegar a la merda tota persona que em falta al respecte o que s’atreveix a humiliar-me, i això hauria de comptabilitzar punts i restar quota ben segur. Des que he enviat a tres o quatre senyores al racó de pensar de la meva vida, m’ha millorat la pell, les articulacions i l’insomni. Engegar la gent que et resta o que et posa traves i ignorar les persones que es queixen i ploriquegen t’hauria de premiar en forma de tiquets regal per bescanviar a les botigues de comerç de Sabadell.
Des d’aquí demano que les assegurances mèdiques tinguin bonificacions extres: primer per continuar viva en aquest món, després per conciliar amb la canalla, també per no fer un pufo cada trimestre amb l’IVA i per últim per aconseguir fer la bugada mentre escrius aquest article, contestes els haters d’Instagram i defenses el feminisme davant de tres senyoros que em diuen: i els homes què?
No m’haurien de cobrar més, m’haurien de felicitar, nomenar i condecorar.