Més mans a les aules, una reducció clara de les ràtios, recursos suficients per fer efectiva la inclusió i més reconeixement dels professionals. Aquestes són algunes de les demandes que es repeteixen amb més força a la carta als Reis que aquest any formulen professionals de l’educació de Sabadell. La directora del Col·legi Jesús Salvador, Marta Tres, assenyala que la primera prioritat és abordar la falta de personal de suport a les aules. “Necessitem més mans, més recursos, sobretot per ajudar els mestres que estan al dia a dia amb grups molt complexos”, explica. Una realitat especialment visible, diu, a primària, on la diversitat de necessitats educatives “ha augmentat sense que ho faci, en la mateixa proporció, la dotació de professionals”.
Precisament, la inclusió és un dels grans eixos de consens entre els diferents perfils que treballen a les aules. Tant docents com personal de suport agraeixen que hi hagi un marc normatiu existent, però que hi ha manca d’inversió per fer-lo real. “Ens falta personal per atendre les necessitats de l’alumnat tal com vol el Departament”, explica el docent sabadellenc Javi Cánovas, que afegeix que els centres i les direccions “fan el que poden”. Una percepció compartida per Jèssica Estepa, vetlladora a l’escola Gaudí, que reclama “inclusió de veritat”, amb més recursos.
El personal de suport educatiu també demana un reconeixement més clar de la seva tasca. Cal recordar que operen a partir d’una empresa que els externalitza. Estepa subratlla la necessitat de dignificar les condicions del col·lectiu. Una reivindicació que connecta amb el cansament acumulat que descriuen els equips directius. “El personal ho dona tot, però això desgasta”, admet Tres.
En la mateixa línia, la directora de l’Escola Joan Maragall, Cristina Amat, amplia la carta als Reis amb una mirada més global sobre el sistema. Amat reclama “més reconeixement a la tasca docent, tant social com econòmic”, i recorda que es tracta d’“una feina constant i vital per al nostre futur”. Més enllà dels recursos, posa l’accent en el paper de les famílies, a qui demana que siguin “participatives, implicades en l’educació dels seus fills i que confiïn en l’educació pública”. Finalment, apel·la directament als responsables polítics: “Voldria que fossin els primers a portar els fills a les escoles públiques, perquè confien en la feina que fem”.
La reducció de ràtios és una altra de les demandes que es repeteixen de manera transversal. El docent Tom Colomer ho situa com la prioritat número u del sistema: “Tenir menys alumnes per grup és clau. Hi ha força malestar amb aquest tema, perquè condiciona directament la qualitat educativa”. El sabadellenc posa damunt la taula la idea de demanar més auditories externes. “Permetrien veure el nivell real i proposar mesures efectives”, afegeix.
