Parlem d’immigració no perquè hi hagi immigrats sinó perquè hi ha feixistes. El feixisme ens està imposant el seu marc mental. I si juguem en aquest marc, la humanitat està perduda. Estan atiant els pitjors baixos instints de la població. Ens diuen que els mals de tot el que pateix la nostra societat no són els poderosos sinó els pobres i a casa nostra els immigrants. Preguntem-nos primer per què la gent marxa de casa seva? Mai és de grat. Només els expats i els turistes ho fan per gust. La gent ho fa perquè el sistema econòmic capitalista al món és un desastre.
Arriben a empobrir països rics o fugint de guerres. I la gent marxa buscant l’esperança d’un futur millor pels seus fills. L’emigració sempre és traumàtica. Per exemple, aquests dies hi ha protestes de joves al Marroc. Com que hi ha un monarca corrupte i absent, i no admet reformes, aquests joves desesperats acabaran a casa nostra. També hi ha una revolta constant dels rifenys que han estat durament reprimits. Molts a la presó. Té moltes similituds amb la revolta catalana. Ni en sabem res, ni els mitjans se’n fan ressò. Acaben venint cap aquí.
A Catalunya estem vacunats contra el feixisme nacionalista espanyol. Quan l’ascens del feixisme al món als anys trenta a Catalunya hi va haver gent fascinada pel feixisme, però només va quallar el feixisme espanyolista. Hi va haver molts catalans que es van fer feixistes espanyols. Va venir Franco i l’any 1938 amb un decret elimina la Generalitat, l’Estatut i totes les llibertats. El feixisme espanyol l’han patit moltes famílies que guarden encara el record d'ancestres detinguts, torturats, empresonats o morts per la dictadura.
Però no hi ha cap nacionalisme al món lliure del perill feixistitzant. El català tampoc. I ara, per primer cop a la història, el comencem a albirar. El problema és que no tenim vacunes contra el feixisme català vestit de catalanista nacional catòlic. Els periodistes no saben com reaccionar i els ciutadans tampoc. Per exemple, els periodistes no s’adonen que posant a debat el tema de la immigració fan el joc del feixisme. I relacionant immigració i delinqüència encara més. El 99,74 dels immigrants no són delinqüents, com el 99,92 dels catalans tampoc ho son. Punt. Estem en un dels països amb menys violència del món i en un moment de la història amb menys violència.
I els periodistes quan es topen amb un feixista no saben quines preguntes fer, ni com criticar-los. Que no els reconeguem el fa més perillós. Caldria fer pedagogia de què és el feixisme i reivindicar la laïcitat per desemmascarar el racisme. La laïcitat és profundament respectuosa amb la llibertat de consciència i és profundament antiracista. Per què ara doncs discutim d’immigració? Si la darrera gran immigració va ser entre 1999 i la crisi de 2008, 1,5 milions de persones perquè no ho discutíem fa vint anys? Perquè no ha estat un problema, en general s’ha fet prou bé. La prova del que diem és que a Ripoll hi ha només un 14% d’immigració per sota la mitjana catalana. En general, a casa nostra abusem de la tolerància benevolent. Els periodistes li donarien cinc minuts a Hitler perquè s’expliqués i cinc minuts amb un pres d’Auschwitz. Cal canviar el xip. Cal ser intolerants contra els intolerants i només donar veu als demòcrates i criticar a mort els feixistes. El referent és Xavier Vinader, tampoc cal anar més lluny.