La classe obrera a Sabadell treballava més de 12 hores diàries. Alguns fins i tot dormien a la fàbrica de dilluns a dissabte. Els nens i nenes des dels set anys també treballaven, a voltes en les feines més perilloses. A poc a poc i gràcies a lluites heroiques dels treballadors, es va aconseguir reduir les hores de treball. Grans patricis sabadellencs com Joan Sallarès i Pla es van oposar a limitar el treball infantil al Congrés dels Diputats. Els seus arguments fan posar els pèls de punta. Encara té un monument a la plaça del Doctor Robert. Una ignomínia.
Les vuit hores de treball al dia es van aconseguir després d’una colossal vaga de la Barcelona Traction Light and Power (La Canadenca) de Catalunya l’any 1919. La va convocar la CNT i es va estendre per Catalunya com la pólvora. La patronal va reaccionar boicotejant l’acord entre la CNT i el govern espanyol amb el lockout (tancament patronal o pacte de la fam) i contractant pistolers que van assassinar centenars de dirigents obrers, entre ells Salvador Seguí, el noi del Sucre, o Francesc Layret, diputat en aquells dies pel districte de Sabadell. Després, dues dictadures i fins als anys vuitanta del segle XX no es va tornar a tenir les 40 hores setmanals.
Però la lluita de la reacció burgesa dura fins avui. Vegem, si no, l’intent de reduir la jornada de 40 hores a 37,5. Vox, PP i Junts ho boicotegen. Fixeu-vos que han passat 106 anys de les 40 hores la setmana i una reducció de dues hores i mitja encara els sembla malament. Això és acarnissament de classe.
Un dels “arguments” que usen els de Junts és que això va en contra de la petita i mitjana empresa i als autònoms. Estic fins als nassos que la patronal usi els autònoms en va. Jo he dirigit moltes institucions privades durant molts anys i he estat autònom durant vins anys i no hi veig cap problema. Que la gent treballi mitja hora menys al dia no és cap catàstrofe.
Cal tenir present que des del 1919 fins ara els augments de productivitat han estat impressionants. Més del 83% dels catalans i el 72% dels votants de Junts hi estan d’acord. Llavors per què defensen interessos aliens?
Míriam Nogueras per oposar-s’hi diu que ho fa per defensar l’Estat de Benestar. Ens pren per idiotes? Afirma també que “només s’ha negociat amb el lobby sindical espanyol”. Usar aquesta mena de pseudonacionalisme és patètic. Els dos grans sindicats catalans fa temps que ho reclamen.
El fill d’Alfonso Carlos Comín, militant del PSUC, també s’hi oposa. Quin calvari! Realment Junts no sé per què actua contra Catalunya. Fa malveure com els nacionalistes catalans els pesa més ser de dretes que defensar els habitants de Catalunya. Van de bracet d’Antonio Garamendi, president de la CEOE, que cobra 391.000 euros anuals i que és un enemic clar de la nació catalana. Fa mal.
El Centre Metal·lúrgic de Sabadell s’han inventat un impacte de “12.000 milions d’euros addicionals per a les empreses que, sumats al cost de l’absentisme –37.000 milions d’euros anuals– porten la factura global a prop de 49.000 milions d’euros, l’equivalent al 4,1% del PIB espanyol”. Què té a veure l’absentisme aquí? Com arriben a aquestes xifres? Realment s’han begut alguna cosa estranya? (La mitjana pactada als convenis ara és de 38,3 hores).
De veritat volen emular Joan Sallarès? A França fa molts anys que la jornada és de 35 hores i no s’ha enfonsat el món. No sé en quina Catalunya pensen, una en què no comptem els catalans.