Aquests dies que celebrem la Festa Major de Sabadell serveixen també per donar a conèixer la cultura popular, la identitat i la forma de fer de la nostra ciutat. No obstant això, aquestes senyes d’identitat a vegades es van perdent durant l’any sense adonar-nos-en.
En aquest sentit, de mica en mica i, segurament, sense voler-ho, el centre de Sabadell (la Rambla i el Passeig) s’està convertint en una espècie de centre comercial de carrer. Les botigues que podem dir de tota la vida abaixen les persianes i, alhora, veiem com són substituïdes per negocis desarrelats.
Aquesta barcelonització del centre de Sabadell és a causa de les dificultats amb què es troben els comerços locals (preus de lloguer, increment de costos laborals, burocràcia...). No és cap novetat que les grans plataformes digitals perjudiquen el petit comerç. Ara bé, això no pot ser cap excusa perquè l’Ajuntament es plegui de braços sense plantejar un pla de protecció del comerç local de Sabadell. Hi ha moltes opcions i propostes que han de ser escoltades pels regidors del consistori perquè la identitat del centre de Sabadell no es vegi danyada.
La burocràcia, que més que solucionar destorba, és una de les principals queixes de qualsevol negoci. La prosperitat i transformació dels comerços no s’haurien de veure afectades per una mastodòntica i ineficient administració pública.
D’altra banda, la identitat d’un poble no consisteix en la nacionalitat dels seus ciutadans, sinó a poder mantenir una forma de fer, una forma de viure. En aquest sentit, el centre de Sabadell hauria de ser com un arbre perenne, és a dir, una zona de la ciutat en què els comerços estiguessin sempre oberts, on no trobéssim locals permanentment per llogar, on els canvis que pogués haver-hi fossin per consolidar més aquesta identitat. En cap cas m’agradaria veure una Rambla i Passeig desconeguts, amb botigues de centre comercial o tancades i sense esperit de pertinença al poble.
No obstant això, nosaltres, els ciutadans, tenim la responsabilitat de fer que aquesta identitat no es perdi, sent conscients que els botiguers de tota la vida no poden competir en igualtat de condicions. Perquè el lliure comerç també és això: que els consumidors escollim on volem comprar. Si volem fer barri, poble o ciutat, hem de començar des de casa.
El centre de Barcelona ja s’ha perdut. No perdem també el centre de Sabadell.