Els resultats de les eleccions municipals d’ERC a Sabadell van ser catastròfics. Va passar de 7 a 3 regidors. Es pot argumentar que la davallada d’ERC va ser general. És veritat, però a Sabadell la davallada va ser més notable. Fem memòria, cal dir que Juli Fernàndez el 2015 va ser elegit alcalde amb 4 regidors i 12.400 vots (14%). I va ser la tercera força política a la ciutat. Els resultats el 2019 van ser de 7 regidors i 19.200 vots (20%). L’any 2023, es passa a 3 regidors i 8.500 vots (11%). La davallada va ser brutal, més encara quan va aparèixer una enquesta dels republicans poques setmanes abans de les eleccions en què es deia que pràcticament empataven amb el PSC. Estem davant d’una pèrdua de 56 punts percentuals de vots quan a Catalunya la pèrdua d’ERC va ser de 37 punts percentuals.
Quins van ser els errors que expliquin aquest 19% de pèrdua afegida a la dinàmica catalana? No comptem aquí la possibilitat de fer-ho millor que a escala nacional com ho feia Farrés, l’Antoni. En primer lloc, un estil de campanya no adequada a la ciutat. Sabadell és una ciutat eixuta que no agrada de plantejaments triomfalistes. Això ho va aprendre Jordi Casas de CiU fa molts anys. Per contra, Antoni Farrés feia veure que no guanyaria quan fins i tot el ciutadà més despistat sabia que arrasaria. Un segon error va ser posar de segona de la llista una persona provinent de CiU que havia perdut unes primàries amb Lourdes Ciuró, i que havia aconseguit menys de 40 vots de la militància. Però hi ha un problema afegit, ERC si vol créixer, ha de créixer als barris no al centre de la ciutat. No es pot ampliar la base per dalt i cap a la dreta.
D’altra banda, analitzem la carta de Gabriel Fernàndez. En ella es diu que ERC se centra en “la lluita antirepressiva, deixant relegats la lluita per la independència...” És un argument molt bèstia. Què havia de fer ERC, deixar que els presos complissin íntegrament la pena de presó sense indults i sense amnistia i que Puigdemont estigui a l’exili per sempre? Acusa ERC de fer una competició caïnita amb Junts. Pretén afirmar que Junts ha estat molt generosa amb ERC? Junts i Puigdemont al capdavant han fet molta llenya a ERC, fins i tot quan Junqueras estava a la presó. El que es pot criticar a ERC és que hagi estat massa callada.
Continua la carta: “Els discursos de classe compromesos i valents han estat abandonats...” Tampoc veig que ERC local en aquest àmbit hagi excel·lit. No criticar Junts en aquesta carta, que governa amb el PSC, em sembla un detall important. Però citar Marine Le Pen és passar-se de la ratlla. Inacceptable. Potser l’element més criticable objectivament és que Gabriel Fernàndez no abandoni l’escó. És lleig, molt lleig. I més encara sent cap de llista no es pot argüir que la gent vota persones no partits. Crec que s’equivoca, ERC té un sol electoral independentment dels seus líders.
Ara a Sabadell hi ha uns militants d’ERC sense partit i uns militats de Junts sense regidors. Què passarà? Marta Farrés aconseguirà treure 27 regidors i no 28 perquè no es pot. L’oposició o està desapareguda o s’està autodestruint. Pel que fa a ERC, penso que té un avantatge, és un dels tres partits arrelats a la ciutat amb un cert nivell de militància i estructura. I un patrimoni electoral global, que si bé és fluctuant, se situa al 20%. ERC en comptes de mirar endins ha de mirar cap a fora.