Les mobilitzacions en suport al poble palestí i en contra del genocidi del govern d’Israel cap al poble de Gaza posen de manifest que la reacció de la gent finalment ha arribat. A poc a poc, com una taca d’oli, el sentiment de rebuig que existia des del primer moment ara va agafant unes dimensions més grans que no fa perdre l’esperança que el turment que pateix la població indefensa pugui d’alguna manera acabar aviat. Si això passa, ens n’alegrarem quasi tots, és clar. Però potser s’arribarà tard, ja que les imatges que anem rebent mostren una destrucció pràcticament total.
Paral·lelament a tot això, s’està produint una altra taca d’oli. El reconeixement de bona part del món (els Estats Units no) a l’estat palestí. Així s’ha posat de manifest a la 80a Assemblea de les Nacions Unides que se celebra aquests dies a Nova York. La llàstima és que també va tard. Fa mesos que sentim el clam de la gent de la Franja de Gaza demanant que s’aturi la massacre. Però enmig de tot hi ha Hamas, que no es vol rendir i que fa servir els ostatges per fer pressió, amb poc èxit, al govern d’Israel. Ara el clam de la gent que ja ho ha perdut tot és un altre: que els deixin morir allà mateix on han viscut farts d’anar d’un costat a l’altre sortejant unes bombes que no els han donat ni un bri de treva.
El reconeixement de l’estat palestí que aquesta setmana ha fet el govern de França s’ha venut com un gran pas. Sobretot perquè és el país d’Europa amb més presència jueva. El Regne Unit i altres governs han fet el mateix. Han seguit els passos del govern d’Espanya, que s’avançà en aquest reconeixement i que ha permès al president, Pedro Sánchez, postular-se com el líder europeu que s’ha enfrontat al tot poderós estat d’Israel. La segona part i més decisiva és l’acord de deixar de vendre armes a Israel. Però hi ha moltes veus que ho posen en dubte en un món tan complex i on és fàcil trobar altres circuits per evitar els embargaments. L’exemple més clar és com Rússia fa servir tercers països per subministrar-se.
A Espanya, els socis de govern de Pedro Sánchez l’han collat de valent per tal de prendre decisions dràstiques contra el genocidi a Gaza. Les mobilitzacions al carrer també collen i sembla que es poden anar estenent davant l’evidència que es va cap a la destrucció d’un territori que de ben poc li servirà tenir el reconeixement de més de mig món.
I mentrestant, l’extrema dreta està emmudida i es frega les mans. Saben que promeses com l’embargament d’armes poden arribar a ser un engany. I que la gent ho pot interpretar com un comportament hipòcrita. Per tant, es pot girar en contra de les forces d’esquerra que esgrimeixen liderar el moviment contrari a la massacre que està cometent Israel. I això no només passarà a casa nostra, sinó que s’està repetint a bona part d’Europa i al món.
Les conseqüències d’aquesta desconfiança són clares. Només cal veure les darreres enquestes que mostren un creixement descontrolat de la ultradreta. Manca capacitat de reacció dels governs davant les dificultats de la gent per arribar a final de mes. Aquest és un altre clam, el del Primer Món que viu el miratge de l’estat del benestar disfressat d’una gran desigualtat que desmobilitza la ciutadania.