Quan hi ha històries que sacsegen, hi ha persones que responen. La mobilització de Ca n’Oriac per ajudar la Vega, una nena sabadellenca que lluita per recuperar la mobilitat després de superar un tumor cerebral, és molt més que un acte solidari puntual: és la demostració que la força d’un barri –comerciants i veïns– es mesura en la capacitat de reaccionar i sostenir quan algú ho necessita. La iniciativa de la sabadellenca Nieves Peiró a Zenk Tattoo i la resposta immediata de comerços i veïnat ens fa ser una mica més humils i ens recorda que la solidaritat no és un eslògan, sinó una pràctica. En un temps d’individualisme accelerat, veure centenars de persones organitzar-se per una família que ni tan sols coneixen és honorar els valors que ens han identificat com a ciutat. És reivindicar que encara hi ha barris en què la solidaritat és un valor compartit. Aquesta mobilització posa en relleu el paper incombustible del teixit de barri: comerciants que teixeixen la ciutat més enllà d’un tracte proper, comerciants que connecten persones, veïns que no només conviuen, sinó que formen part del barri. Quan un veïnat es posa en marxa així, recorda d’on ve i també cap on vol anar.
La història de la Vega és crua, però el seu desenllaç arriba amb un final feliç. Ens recorda que la comunitat pot ser mur i refugi. Que encara hi ha llocs on el “nosaltres” pesa més que el “jo”. I que quan la bona fe i l’empatia s’activen a un barri, fan possible allò que semblava inabastable. Fem un reconeixement públic a Nieves Peiró i a tot el teixit comercial de Ca n’Oriac per la seva determinació i generositat.