Les Municipals de 2027 i un canvi en el lideratge intern del partit podrien justificar que l’executiva local de Junts amenaci ara amb trencar el pacte “Sabadell pel Sí”, beneït per la militància i formalitzat l’octubre de 2023 per Lluís Matas i Marta Farrés, i sortir així del govern municipal el pròxim 30 d’octubre.
Probablement, el propòsit de tot plegat sigui que Lourdes Ciuró torni a la palestra municipal. L’executiva que, des de fa un any, presideix Francesc Baró és més afí a l’exconsellera que no pas a Matas i, per tant, aquesta hi té una molta ascendència. Altrament, Ciuró és un actiu del partit i recuperar-la per a la causa local estalviaria temps i costos, atès que ja és coneguda i té experiència contrastada. I més important encara: gaudeix de l’amistat personal i la confiança plena de Jordi Turull, el secretari general de Junts. Matas, en canvi, s’ha relacionat més amb Laura Borràs.
Seria la tercera vegada que la Lourdes s’asseuria al ple municipal, des que va sortir-ne l’any 2021 en ser nomenada Consellera de Justícia, càrrec que va haver de deixar quan la militància de Junts va decidir que calia trencar l’acord de govern amb Esquerra Republicana. Aleshores, Ciuró va defensar quedar-se al govern amb els republicans malgrat els incompliments i la manca d’efectivitat del pacte, el mateix que ara diuen des de Junts que passa amb el PSC.
Ara bé, perquè aquest remake sigui possible, cal que Lluís Matas desaparegui del mapa polític local i aquí és on entraria en joc el moviment que s’ha fet ara i la intenció de trencar el pacte “Sabadell pel Sí” i enfrontar-se obertament al grup municipal que personifiquen Matas i la regidora Katia Botta, defensors de l’acord i del seu compliment. De fer-se realitat aquest trencament, tots dos es podrien trobar en un situació incòmoda i potser insostenible dins del partit.
Que un partit com Junts, que mai no governarà una ciutat esquerrana com Sabadell, no ‘mantingui la posició’ i es plantegi renunciar a formar part i col·laborar en el govern de la cinquena ciutat de Catalunya com els permet el pacte “Sabadell pel Sí”, fa pensar que la raó de fons del trencament no es justifica en clau de ciutat ni de servei als ciutadans sinó més aviat per altres interessos.
Marta Farrés podia governar en solitari, però, espavilada com és, sabia que per tenir una bona interlocució amb el teixit econòmic i empresarial de la ciutat li calia algú que s’hi relacionés bé i Lluís Matas tenia la virtut de formar-ne part com a empresari vinculat al Gremi de Fabricants i la Cambra de Comerç. Aquesta interlocució és precisament un dels punts forts de Junts a Sabadell i la labor que el tàndem Matas-Botta fa des de l’Àrea de Promoció Econòmica, Projecció de ciutat i Turisme és clau, sobretot per al futur de la ciutat.
Coberta mitja legislatura, en lloc de mostrar unitat i fer lluir la bona feina que s’està fent des de l’anterior legislatura, mirant fins i tot de donar-hi continuïtat en el futur, pel bé de la ciutat i del partit, la direcció local de Junts prefereix fer aquest pronunciament i mostrar públicament l’enfrontament entre l’executiva i el grup municipal.
Si finalment, l’octubre vinent, es concreta la sortida del govern de la ciutat com van decidir el dia de Sant Fermí els 36 militants que la van votar, s’evidenciarà que de junts, res de res; que són pocs i malavinguts i que amb els pactes no són de fiar. La formació perdrà la interlocució privilegiada amb la ciutat i la possibilitat de fer sabadellenquisme pràctic que té ara des del govern i passarà a escalfar la banqueta de l’oposició multicolor. Allà veurà transcorre la resta de la legislatura i acabarà de coure el revival que sembla que vol fer, mentre deixa escolar per l’aigüera la capacitat d’influir i de col·laborar efectivament en el govern de la ciutat que té avui, i enyora la visibilitat a què ha renunciat només pels protagonismes i les ambicions inconfessables de la política.