No sé com acabarà l’opa del Banc Bilbao Vizcaya (BBVA) sobre el Banc Sabadell, ni és la meva pretensió aventurar-me a fer cap conclusió al respecte. Entre altres coses, per la manca de coneixements sobre el tema. Hi ha moltes veus expertes que, tot i els interrogants que planteja aquesta operació, s’atreveixen a donar pistes de cap on pot anar aquest llarg procés que marcarà, segurament, un abans i un després en el cada cop més complex món de les finances.
A banda de les qüestions econòmiques, que és el que més interessa als accionistes en aquesta operació, hi ha altres consideracions que desperten un cert interès. Una d’elles és que des de l’inici de tot aquest procés el nom de la ciutat no ha deixat de sonar ni un instant. Fins i tot ha facilitat que gairebé tots els mitjans no catalans pronunciïn correctament la consonant final. Tot i que actualment el banc de la ciutat només en té el nom, el cas és que Sabadell rep un plus de notorietat en aquestes guerres bancàries. Després de la fugida precipitada de la seu del banc a Alacant, el seu retorn a Sabadell fa pocs mesos està contribuint també a fer ciutat encara que l’entitat estigui molt lluny de l’àmbit local on va néixer i créixer.
De fet, la mateixa alcaldessa, Marta Farrés, va celebrar aquest retorn a la ciutat coincidint amb la junta general d’accionistes celebrada el passat mes de març a Fira Sabadell. En aquest sentit, Banc Sabadell ha aconseguit el suport de l’alcaldia en la seva lluita en contra de l’opa i, també, del mateix govern de la Generalitat. En aquest combat de David contra Goliat, a casa nostra qui aconsegueix més simpaties és el feble davant del fort. I això que la presència del BBVA, com a hereu de la desfeta de les caixes d’estalvi, manté amb Sabadell un fort vincle.
La segona consideració que volia fer fa referència a la guerra comunicativa que les dues entitats mantenen des de l’inici de l’opa ja fa gairebé dos anys. Desconec els diners que porten invertits en publicitat, bàsicament a premsa escrita i a televisió. M’atreviria a dir que no han escatimat els recursos, ja que el que està en joc s’ho val. Per al promotor de l’opa, aconseguir ser més i més gran, i per al Sabadell defensar la seva independència dins d’un mercat financer cada cop més globalitzat tot considerant que l’oferta del BBVA no és gens avantatjosa per a l’entitat presidida pel sabadellenc Josep Oliu.
De la part publicitària de l’opa el que es desprèn és que s’està lliurant una guerra d’imatge. És significatiu que els protagonistes dels anuncis del BBVA simulin petits accionistes i els del Sabadell facin referència als petits industrials. En canvi, els realment decisius són els grans accionistes i grups inversors amb importants participacions en les entitats. A tots ells aquestes campanyes no els fan ni fred ni calor.
Resulta apassionant veure com les empreses de publicitat s’han buidat per oferir un tipus anuncis molt originals i ben diferents del que estem acostumats. Fins i tot han estat motiu de queixes i denúncies de les dues entitats a l’Autocontrol, l’òrgan independent, creat el 1995, per l’autoregulació de la indústria publicitària a Espanya. Tots aquests esforços s’han acompanyat també de cartes als accionistes i compareixences públiques dels dirigents de les dues entitats. El resultat final a partir del 7 d’octubre.