Aquests darrers dies hem rebut el recordatori que a partir de l’1 de desembre entra en vigor la zona de baixes emissions. Si bé he d’agrair al govern de l’Ajuntament les moltíssimes excepcions per a la seva aplicació, considero que falta la gran oblidada. Les que sempre oblidem des de fa moltíssims anys: les famílies nombroses.
Les famílies nombroses, que es mouen en cotxe, normalment no es poden permetre el luxe de canviar de vehicle per un de nou pels elevats preus. En molts casos han d’adquirir vehicles de segona mà i molt probablement els dièsels, que són els més perseguits per la normativa, però són també els més econòmics. Cal recordar quan fa només uns anys ens deien que els cotxes dièsel eren millors que els de benzina?
Fa uns anys, el president francès, Emmanuel Macron, ja va dir en una entrevista: “Agafem una família francesa que ha fet tot el que se li ha demanat des de fa trenta anys. Se’ls va dir: tingueu una feina i van trobar una feina. Se’ls va dir: Heu de comprar una casa, però una casa era massa cara a la gran ciutat, així que la van comprar a 40, 50 o 60 km de la gran ciutat. Se’ls va dir: El model d’èxit és tenir el teu propi cotxe i van comprar dos cotxes.” [...]
Si a aquesta família li dius: “Sou grans contaminadors. Teniu una casa mal aïllada, teniu un cotxe i us feu 80, 100, 150 quilòmetres. Al nou món no li agradeu. La gent s’està tornant boja!” I diuen: “Però si ho vaig fer tot bé! Fins i tot, quan el govern francès, durant dècades, em va demanar que comprés dièsel, el vaig comprar!” Aquestes mateixes afirmacions les podem fer canviant govern francès per govern espanyol o català. Malauradament, aquestes declaracions només van ser això, declaracions. Com la major part dels cops en política, les paraules no es converteixen en fets i les famílies seguim patint les dèries ideològiques temporals.
Les famílies nombroses mereixem ser escoltades i no ser oblidades novament. Des de molt abans de ser pare, ja pensava que les administracions han de tenir cura de les famílies, de fer polítiques perquè segueixin vivint amb plenes garanties de tenir cobertes totes les necessitats. Quants vehicles de més de 7, 8 o 9 places hi ha a Sabadell? Quantes famílies nombroses hi ha a la nostra ciutat? Suposaria un gran greuge per a la resta de població? Segurament no, i és per aquest motiu que aquesta singularitat hauria d’haver estat present.
Sense oposar-me a les excepcions aprovades per l’equip de govern de Sabadell, considero que s’han oblidat d’aquelles famílies que aportem futur i esperança a Sabadell amb els nostres fills. Animo l’alcaldessa, membres del govern i resta de regidors que pensin en les famílies nombroses, no només en aquest assumpte sinó en la resta de propostes per millorar la ciutat. En la majoria dels casos, moure’s en cotxe és una necessitat i no un caprici. Per tant, hauríem d’evitar posar traves a aquestes famílies que tant aporten a la societat.
