Arribar als 100 anys no és una cosa que pugui dir tothom ni una xifra que arribi a assolir gaire gent. La Mercè Bernaldo, que va néixer el 4 d'octubre de 1925 a Sabadell, els celebra aquest dissabte de la millor manera. Amb una energia contagiosa i un somriure d'orella a orella, assegura que haver-hi arribat "no és cap mèrit" i el seu argument és que "només he posat la vida, però no he fet res especial per arribar-hi". Això sí, ja va advertir fa molt temps a la seva família que encara que no sigui mèrit seu, no faria res per no arribar-hi, bromejava. "Em trobo molt bé. Sempre surten cosetes i els dies i les setmanes passen cada vegada més ràpid, però la vida m'ha tractat molt bé. No em puc queixar gens", explica, visiblement emocionada.
Tot i ser sabadellenca de tota la vida i tenir-hi un vincle molt estret, el 1967 va anar a viure a Bellaterra amb el seu marit, després d'anar-hi durant molts anys com a segona residència. "Des de ben joveneta em vaig posar a treballar al món del tèxtil, però una vegada em vaig casar, amb 22 anys, em vaig dedicar a ser mestressa de casa i als 23 ja vaig ser mare", exposa. "Ho ha fet tota la vida i es notava la seva vocació per aquesta feina", afegeix la Maria Mercè Arimon, la seva filla, també present en la conversa. De totes maneres, encara que li agradés la seva tasca domèstica, celebra el fet que hagi canviat tot tant i que les dones ja puguin tenir la llibertat que quan ella era jove no existia. "Per sort, tot és molt diferent. Actualment, les dones tenen la seva vida. Els marits d'abans no saben el que s'han deixat perdre durant tants anys", exclama.
"La meva família sempre ho ha sigut tot per mi"
Quan era petita, amb tan sols cinc anys, els seus pares es van separar i, des d'aleshores, ha tingut una visió molt positiva i de vincle de la família. "Fes-me cas, cuida la família i sigueu un conjunt unit, jove", m'explicava, off the record, una vegada va acabar la conversa. "Vaig tenir molta sort amb l'amor. El meu marit és el que més feliç m'ha fet en aquesta vida i des que el vaig conèixer he viscut de la il·lusió. Jo tenia 15 anys i ell 18 quan vam començar i vam arribar a celebrar els 70 anys de casats", comenta, amb una estima i sinceritat que omplien els seus ulls. "Admirava el seu marit. El primer de tot era el pare", afegia la filla. Van ser avis joves i han fet créixer una família de dos fills, quatre nets i "set besnets i mig", apunta, rient. "Estem esperant el vuitè, que arribarà cap al febrer", explica. Per això, assenyala que durant tots aquests anys de vida ha estat "aprofitant al màxim tot el temps amb la família que no va tenir de jove".
- La Mercè Bernaldo durant la conversa amb el Diari
- Juanma Peláez
Els esports i llegir el diari, els seus passatemps preferits
Deu passar poc que hi hagi persones que van néixer el 1925 que sàpiguen qui és el Lamine Yamal. Doncs la Mercè és una d'elles. Indignada pel partit del Barça de dimecres, explica que, sovint, s'asseu a la seva butaca sagrada i es posa a mirar els esports que facin per la televisió, com el billar o el tenis, entre altres. "Ara m'he aficionat al golf. És molt senzill! Saps com funciona? S'ha de posar una pilota al forat", explica, amb una energia enlluernadora. Però no només es mira el golf i el futbol. "Si hi ha un partit de tenis de dues hores se'l mirarà, però si en dura cinc, també", assenyala la seva filla. "No tothom té el meu caràcter amb la meva edat. Per tant, l'aprofito!" exclama la Mercè. A part, cada dia es llegeix el Diari de Sabadell i La Vanguàrdia –amb qui està enfadada perquè últimament li porten l'edició en castellà– de dalt a baix i en cas de no fer-ho se'ls guarda per fullejar-los més tard.
La Mercè és el clar exemple de què l'edat és tan sols una xifra. El centenari no és tan sols una fita numèrica, sinó un exemple de vida, d'il·lusió, d'actitud i de com prendre's les coses. Sovint, amb humor. Amb el caràcter vital i enèrgic que desprèn, i amb la seva manera de valorar els petits detalls, ens recorda que la felicitat no cal marxar a buscar-la a fora quan la tens a casa a prop dels teus. En resum, una persona que ha estimat molt i s'ha fet estimar. Gaudeix del centenari, Mercè!
