Aplec: La Salut vol recuperar protagonisme com a espai d’interès per a la ciutat

El santuari de la Mare de Déu de La Salut i el parc periurbà que l’envolta és un gran valor per a la ciutat. En el marc de la celebració de l’Aplec, aquest dilluns, la zona vol recuperar el protagonisme com a espai d’interès per a tota la ciutat. Així ho treballen des de la Fundació encarregada de la promoció i conservació del santuari. El president del consell executiu de la Fundació de la Mare de Déu de La Salut, Josep Argemí, argumenta que «no podem considerar La Salut com un tema només religiós. És un assumpte de ciutat». En aquest sentit, reivindica el seu «gran valor» i afirma: «el patronat de la Fundació i l’Ajuntament de Sabadell hauríen de fer feina conjunta per promocionar la zona més enllà de l’Aplec». La trobada, considerada la segona festa major de la ciutat, té origen religiós i es remunta 300 anys enrera. El consell de Sabadell va establir la celebració de l’Aplec el 31 de març de l’any 1.697. Argemí explica que «d’una festa religiosa va passar a ser una festa ciutadana, i des de llavors s’ha fet de forma ininterrompuda». Des de la Fundació mostren la seva sorpresa per la suspensió, aquest Aplec 2016, de la recepció que tradicionalment feia l’alcalde de la ciutat al bisbe amb motiu de l’Aplec, a l’edifici de l’hostatgeria. Josep Argemí comenta la importància «que les relacions entre ambdós siguin cordials», i subratlla la voluntat per la seva part que així sigui. Juntament amb Montserrat i Núria, La Salut és un dels principals santuaris catalans «per la seva bellesa i entorn». La Mare de Déu de La Salut és, a més, patrona de tota la diòcesi des de fa 8 anys. L’11 de maig de 2008 va ser proclamada patrona del Bisbat de Terrassa en una multitudinària eucaristia a Fira Sabadell. L’homenatge a les víctimes del nazisme ocupa aquest any un lloc destacat al programa de l’Aplec de la Salut. Així ha volgut que sigui el govern municipal. La tinenta d’alcalde de Promoció de la Ciutat i Participació, Marisol Martínez, diu que el posicionament ideològic és clar i afegeix que «la voluntat és destacar el que va significar, tant com a rebuig com a acte de justícia pels sabadellencs que van estar a camps de concentració nazi, de 500 a 600 persones».