Dones treballadores, encara

Em refereixo a la carta de la senyora M.M.O., del Voluntariat de la Parròquia de la Puríssima, publicada dissabte dia 11, titulada “Dones treballadores, encara”: Molt bé Ma Mercè, estic totalment amb tu, tu ja saps el que penso sobre el valor de la dona. Però no són les que més criden les que més defensen, a vegades és covardia inclús falta de recursos per defensar des del sentit de justícia. És facil sortir al carrer i més amb la cara tapada, agredint persones inofensives, que planten cara per no cometre aberracions com són les pintades, en aquest cas a la Parròquia, o qualsevol altre lloc. Perquè si l’Ajuntament vol tenir cura de la ciutat, ha d’invertir en netejar allò que s’ha malmès, i això ho paguem tots els ciutadants. S’entén què vol dir Democràcia? Al meu entendre, en primer lloc, és el respecte a les persones i als Drets Humans. Lluitar per la justícia no implica violència, sinó tot el contrari: el respecte comporta pau, i la pau comporta diàleg. Així, doncs, M.Mercè et felicito pel teu escrit, i el donar-lo a conèixer. Endavant! Així és com ens hem de felicitar les dones, amb fermesa, educació, valentia...