Vots i escons

Jo crec que, quan juguem, ens hem d’atenir a les regles del joc, respectar-les i no fer mai trampes. És una qüestió de lògica. I així, si hem anat a votar d’acord amb unes regles, com a demòcrates hem d’acceptar els resultats de les urnes sense buscar els tres peus al gat. Però, vist l’enrenou que hi ha degut a les diferències entre diputats elegits i nombre de vots, que han creat fortes diferències entre els polítics i els ciutadans, seria lògic que per les eleccions que es celebrin en el futur es pogués corregir aquesta anomalia que ve causada per l’aplicació de la famosa llei d’Hondt. I caldria que els polítics catalans encaressin el tema de la necessària llei electoral catalana, que fins ara per interessos partidistes no s’han atrevit a discutir i que ens hauria estalviat molts maldecaps i suspicàcies. Sempre hem sentit a dir allò d’una persona un vot, però amb la llei d’Hondt no és així i resulta el contrasentit que el vot, per exemple, d’un lleidatà val el doble que el d’un valllessà. A veure si hi ha sort i a les eleccions futures les regles del joc siguin lògiques i transparents, i no haguem d’estar amb la cançó enfadosa dels escons per una banda i del nombre de vot per l’altra.